Canvis

=== Art, lliteratura i cine ===

=== Art, lliteratura i cine ===

{{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[Image:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la pelicula de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (pelicula)|Vertic]] ''.]]

{{AP|Psicoanálisis#Cine i psicoanálisis|l1=Cine i psicoanálisis}} [[Image:Vertigo_1958_trailer_embrace_2.jpg|thumb|250px|Instantanea de la película de [[Alfred Hitchcock]] ''[[Vertic (película)|Vertic]] ''.]]

* Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment [[Lacan]]), se solen utilisar com [[teoria lliteraria|marc teoric]] per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visió de Freud de l'art com un método efectiu per a la [[Sublimación (psicología)|sublimación]] de [[Repressio (psicoanálisis)|desijos reprimits]]. Freud mateix analisà vàries obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] i ''[[Els germans Karamázov]] '' de [[Fiódor Dostoyevski]]. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la sicología dels personages, de l'autor o del public. Des de principis del [[sigle XX]] les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures més notories en influencies freudianas estan [[André Breto]], [[Lluïs Buñuel]], [[Salvador Dalí]] i [[Alfred Hitchcock]]. En l'any [[1924]] Freud declinà l'oferta de 25.000 [[dolar|dolars]] que l'editor del ''Chicago Tribune'' li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juí d'homicidi. Aixina mateixa, en l'any  [[1925]] tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100.000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una història d'amor al voltant de [[Marc Antoni]] i [[Cleopatra VII|Cleopatra]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/magazine/article/0,9171,967196-3,00.html#ixzz0dMF6UU6Y |título=Books: A Piece of the True Couch FREUD: A LIFE FOR OUR CLAVE |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* [[Stefan Zweig]] i [[Edward James]] visitaren a Freud en [[Londres]] el [[19 de juliol]] de [[1938]]. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.<ref>{{cita web |url=http://www.freud.org.uk/photo-library/detail/40074/ |títul=Salvador Dali: Portrait of Freud (1938) |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* Sigmund Freud fon portada de la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] '' el [[27 d'octubre]] de [[1924]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/covers/0,16641,19241027,00.html |título=TIME Magazine Cover: Sigmund Freud - Oct. 27, 1924 |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>

* Les teories de Freud, aixina com la d'atres psicoanalistas posteriors (especialment [[Lacan]]), se solen utilisar com [[teoria lliteraria|marc teoric]] per a analisar obres d'art, lliteratura i cine. Les distintes interpretacions freudianas se basen en la visió de Freud de l'art com un método efectiu per a la [[Sublimación (psicología)|sublimación]] de [[Repressio (psicoanálisis)|desijos reprimits]]. Freud mateix analisà vàries obres lliteraries des d'esta perspectiva, incloent a ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] i ''[[Els germans Karamázov]] '' de [[Fiódor Dostoyevski]]. Un analisis freudiano d'una obra d'art pot ser enfocat a la sicología dels personages, de l'autor o del public. Des de principis del [[sigle XX]] les idees de Freud s'han representat en freqüencia de forma explicita o implicita en corrents de l'art, la lliteratura i el cine. Entre les figures més notories en influencies freudianas estan [[André Breto]], [[Lluïs Buñuel]], [[Salvador Dalí]] i [[Alfred Hitchcock]]. En l'any [[1924]] Freud declinà l'oferta de 25.000 [[dolar|dolars]] que l'editor del ''Chicago Tribune'' li propongue per analisar a un acusat en un sensacionaliste juí d'homicidi. Aixina mateixa, en l'any  [[1925]] tornaria a rebujar esta volta l'oferiment de 100.000 dolars que li faria Samuel Goldwyn per colaborar en una història d'amor al voltant de [[Marc Antoni]] i [[Cleopatra VII|Cleopatra]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/magazine/article/0,9171,967196-3,00.html#ixzz0dMF6UU6Y |título=Books: A Piece of the True Couch FREUD: A LIFE FOR OUR CLAVE |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* [[Stefan Zweig]] i [[Edward James]] visitaren a Freud en [[Londres]] el [[19 de juliol]] de [[1938]]. Els acompanyava Salvador Dalí, qui feu un bosqueig de Freud per a un quadro.<ref>{{cita web |url=http://www.freud.org.uk/photo-library/detail/40074/ |títul=Salvador Dali: Portrait of Freud (1938) |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>* Sigmund Freud fon portada de la revista ''[[Clave (revista)|Clave]] '' el [[27 d'octubre]] de [[1924]].<ref>{{cita web |url=http://www.clave.com/clave/covers/0,16641,19241027,00.html |título=TIME Magazine Cover: Sigmund Freud - Oct. 27, 1924 |fechaacceso=22 de giner de 2010 }}</ref>