Canvis

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Despuix d'un dels seus experiments en l'any [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles".

Goddard era suspicaç en atres i solia treballar sol, lo que llimitava l'efecte del seu treball. El seu caràcter insociable fon el resultat de les dures crítiques que rebé dels mijos de comunicació i atres científics, que dubtaren de la viabilitat del viage en coet per l'espai. Despuix d'un dels seus experiments en l'any [[1929]], un periòdic local de Worcester portava com títul "El coet llunar falla el seu objectiu per 238.799 ½ milles".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part oscura de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

El [[12 de giner]] de [[1920]], un artícul en primera pàgina en [[The New York Times]], divulgà una nota de prensa de la Smithsonian sobre un "coet d'alta eficiència de múltiple càrrega". El principal us considerat era "la possibilitat d'enviar aparats de registres a altituts moderades i extremes dins de l'[[atmòsfera]] terrestre," la ventaja sobre els instruments transportats per globos seria la facilitat de la seua recuperació ya que "el nou dispositiu de coet aniria en ascensió dreta cap amunt i cauria també en llínea dreta. Pero també se mencionava una proposta "de [enviar] a la part fosca de la Lluna nova en una suficient cantitat de la pólvora més retillent, que se capcionaria en l'impacte, sent visible per a un telescopi de gran alcanç. Esta seria l'única manera de provar que el coet havia eixit de l'atracció de la Terra puix no retornaria mai".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou série per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".

Al dia següent, un editorial sense firmar en The New York Times carregà contra la proposta. L'escritor de l'editorial atacà l'us de l'instrumentació preguntant si "els instruments retornarien al punt de partida... els paracaigudes són arrastrats com els globos aerostàtics. I el coet, o lo que deixe d'ell despuix de l'última explosió, necessitaria estar dirigit en una gran habilitat, i en una calma total, per a caure sobre el terreny a on fon llançat. Pero esta és una inconveniència menor... encara que pot ser que siga prou série per al [punt de vista] del sempre inocent espectador... a alguns mils de metros de la zona de llançament".