Canvis

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].

* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Austria]].

* [[1936]] [[Universitat de Graz]], [[Àustria]].

* [[1938]] Despuix de l'ocupació d'Austria per [[Hitler]], tingué problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies polítiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublin]], és Director de l'Escola de Física Teorica.  Més de 50 publicacions en vàries arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1938]] Despuix de l'ocupació d'Àustria per [[Hitler]], tingué problemes per haver abandonat [[Alemania]] en [[1933]] i per les seues preferencies polítiques; busca beques i investigacions a través de [[Italia]] i [[Suïssa]] fins [[Oxford]] - Universitat de Ghent.  En l'Institut d'Estudis Alvançats en [[Dublin]], és Director de l'Escola de Física Teorica.  Més de 50 publicacions en vàries arees.  Intents cap a una teoria de camp unificat.

* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).

* [[1944]] ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, [[neguentropía]]).

* En Dublin fins la seua jubilacio.

* En Dublin fins la seua jubilacio.

* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].

* [[1955]] Torna a Viena (''plaça ad personam''). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre [[filosofia]].

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Àustria]]).

=== ¿Que es la vida? ===

=== ¿Que es la vida? ===