Canvis

2 bytes afegits ,  15:35 25 nov 2021
Text reemplaça - 'kilometro' a 'quilómetro'
Llínea 132: Llínea 132:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.
+
'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadràt.
    
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.
 
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.