126 643
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estàtua de Djoser '''Huni''' fon un faraó de la tercera dinastia de l'antic Egipte. Seria l'H…»
[[File:Djoser statue.jpg|thumb|250px|Estàtua de Djoser]]
'''Huni''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]]. Seria l'Huni de la llista de Saqqara i del [[Papir de Torí]] (llacuna en la llista d'Abidos) i el Kerpheris de Manethó.
Manethó li dona un regnat de 26 anys i el Papir de Torí de 24. Swelim pensa que se l'ha d'identificar en el faraó de nom d'Horus Qahedjet i li dona efectivament un regnat d'uns 25 anys. Kahl comparteix la identificació mentre que Kaplony pensa que el seu nom Horus deu ser Nebhedjet.
El nom Huni apareix, en les does llistes, pero no se'n sap del cert el nom Horus. Hi ha una inscripció en una pedra de granit en Elefantina, en la part nort d'una piràmide (que no es conserva) de la tercera dinastia, trobada per Gautier, en el nom Hu o Nesut Huni, que podria formar el nom d'un palau "Diadema del rei Huni". En la pedra de Palerm, es nomena un Sutenh, Nisuteh o Nesut Hu (Hw) objecte de culte per Neferirkara durant la dinastia V.
El Papir de Torí diu que va fundar una ciutat nomenada Seshem, que podria ser Seshemtawi en el delta.
El monument funerari que li correspon és la piràmide de Meidum. És una piràmide escalonada, pero de parets casi verticals que, completades en una atra capa, feien una piràmide llisa. La base interna dels tres escalons es conserva, pero la pedra blanca en calç que les cobria han desaparegut; als dos costats, queden unes ruïnes que, probablement, foren rampes de quan es va fer servir com a pedrera.
El nom del faraó ni de cap atre no apareix dins del complex i se supon que fon acabada pel successor [[Snefru]], suposadament el seu fill o gendre. Fon la primera en tindre els costats rectes i llisos.
La chicoteta piràmide de la reina se situa al sur-oest, molt prop de la paret de la piràmide de Meidum i sembla que fou feta al mateix temps que la principal; al nort, es troba la [[mastaba]] 17 de propietari no ben identificat, i la número 16, que correspon a [[Nefermaat]], fill del faraó [[Snofru]].
La reina (dona d'Huni) seria [[Meresankh I]], i el fill en fou [[Snefru]], que es va casar en sa germanastra [[Hetepheres I]], una atra filla d'Huni, que fon la mare de [[Kheops]]. Un [[papir]] (el papir de Prisse) diu que Huni fon el predecessor de Snefru, pero si era el pare o el sogre no està acreditat en seguritat.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia III]]
'''Huni''' fon un [[faraó]] de la [[Dinastia III|tercera dinastia]] de l'[[antic Egipte]]. Seria l'Huni de la llista de Saqqara i del [[Papir de Torí]] (llacuna en la llista d'Abidos) i el Kerpheris de Manethó.
Manethó li dona un regnat de 26 anys i el Papir de Torí de 24. Swelim pensa que se l'ha d'identificar en el faraó de nom d'Horus Qahedjet i li dona efectivament un regnat d'uns 25 anys. Kahl comparteix la identificació mentre que Kaplony pensa que el seu nom Horus deu ser Nebhedjet.
El nom Huni apareix, en les does llistes, pero no se'n sap del cert el nom Horus. Hi ha una inscripció en una pedra de granit en Elefantina, en la part nort d'una piràmide (que no es conserva) de la tercera dinastia, trobada per Gautier, en el nom Hu o Nesut Huni, que podria formar el nom d'un palau "Diadema del rei Huni". En la pedra de Palerm, es nomena un Sutenh, Nisuteh o Nesut Hu (Hw) objecte de culte per Neferirkara durant la dinastia V.
El Papir de Torí diu que va fundar una ciutat nomenada Seshem, que podria ser Seshemtawi en el delta.
El monument funerari que li correspon és la piràmide de Meidum. És una piràmide escalonada, pero de parets casi verticals que, completades en una atra capa, feien una piràmide llisa. La base interna dels tres escalons es conserva, pero la pedra blanca en calç que les cobria han desaparegut; als dos costats, queden unes ruïnes que, probablement, foren rampes de quan es va fer servir com a pedrera.
El nom del faraó ni de cap atre no apareix dins del complex i se supon que fon acabada pel successor [[Snefru]], suposadament el seu fill o gendre. Fon la primera en tindre els costats rectes i llisos.
La chicoteta piràmide de la reina se situa al sur-oest, molt prop de la paret de la piràmide de Meidum i sembla que fou feta al mateix temps que la principal; al nort, es troba la [[mastaba]] 17 de propietari no ben identificat, i la número 16, que correspon a [[Nefermaat]], fill del faraó [[Snofru]].
La reina (dona d'Huni) seria [[Meresankh I]], i el fill en fou [[Snefru]], que es va casar en sa germanastra [[Hetepheres I]], una atra filla d'Huni, que fon la mare de [[Kheops]]. Un [[papir]] (el papir de Prisse) diu que Huni fon el predecessor de Snefru, pero si era el pare o el sogre no està acreditat en seguritat.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia III]]