123 959
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px| Estàtua de Khasekhemui '''Khasekhemui''' o '''Khasekhemwy''' fon un faraó de la dinastia II de l'[…»
[[File:Khasekhemwy statue Ashmolean.JPG|thumb|250px| Estàtua de Khasekhemui]]
'''Khasekhemui''' o '''Khasekhemwy''' fon un [[faraó]] de la dinastia II de l'[[antic Egipte]], que va governar cap a l'any 2650 a. C, Les dates varien segons cada egiptòlec, que situen el seu regne entre els anys 2754/2714 i el 2727/2647.
No se sap si governava tot [[Egipte]] i el nort es va revoltar, o si la possible dinastia del nort es va extingir i el faraó (o el seu predecessor, probablement [[Peribsen]]) no va acceptar un nou poder. Alguns erudits diferencien al faraó Khasekhemui d'un atre faraó de nom [[Khasekhem]]. Pero, lo més provable és que es tracte de la mateixa persona, que despuix de la victòria va canviar el nom.
El seu nom d'Horus-Seth Khasekhemwy, vol dir 'El que domina els dos poders', nom que hauria adoptat despuix de la victòria, cosa que deixa el dubte del fet de que, si fon membre d'una dinastia governant en Abidos, no tinguera nom de Seth abans, com Peribsen.
Es creu per un objecte trobat que es va casar en una princesa del nort, Nemethap (Nimaatapis), pero despuix de la victòria, i va ser mare d'alguns dels fills del faraó, probablement la mare de [[Djoser]], faraó de la dinastia III. Es creu que Initkaes i Hetehernebti foren filles seues. En un objecte de pedra, diu que va combatre un any a l'enemic del nort dins de la ciutat de Nekhet, que és hui Elkab, a l'atre costat de Nekhen (Hieracòmpolis). L'escrit indica la mort de 47.209 persones del nort, lo que seria un número molt gran i indicaria una guerra molt important.
Despruix de la victòria, va traslladar la seua capital d'Abidos a Nekhen.
Va fer una campanya en [[Núbia]] i va prendre el títul de "Dominador de les terres exteriors".
En el [[papir de Torí]] se l'identifica com a Bebti.
S'han trobat inscripcions d'este faraó en alguns llocs d'Egipte e inclús en Biblos ([[Líban]]).
En el papir de Torí, es dona per a este faraó un período de 27 anys, 2 mesos i 1 dia, i va morir en uns 40 anys (lo que vol dir que va pujar al tron amb uns 15 anys).
El vestigi més important d'este faraó és una estàtua de pedra que el representa. En el [[desert]], prop de la ciutat, hi ha un temple solar construït en pedres que és el més antic del món, i en la mateixa ciutat un gran edifici, nomenat la Fortalea, el propòsit de la qual és discutit (defensiva, ceremonial)..
La seua tomba està en Abidos, l'última tomba reial en la ciutat. La tomba és gran (70 x 17 metros) i té 58 sales. S'hi han trobat molts objectes, entre estos un sagells del faraó [[Djoser]], cosa que fa pensar (junt en atres indicis) que fon un pròxim parent i encarregat del seu culte funerari. No massa lluny de la tomba, en el desert, s'ha trobat una estructura coneguda com a Shunet el-Zebib, de 123 x 64 metros, com a lloc per al seu cult, i en la part occidental de Saqqara l'estructura coneguda com a Gisr al-Mudir, una paret de 600 x 340 metres, en una entrada al sur, sense que hi haja cap indicis d'haver tingut construccions dins de l'espai delimitat per la paret.
En Khasekhemui, es va acabar la dinastia II i, a la seua mort, es va iniciar la dinastia III.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia II]]
'''Khasekhemui''' o '''Khasekhemwy''' fon un [[faraó]] de la dinastia II de l'[[antic Egipte]], que va governar cap a l'any 2650 a. C, Les dates varien segons cada egiptòlec, que situen el seu regne entre els anys 2754/2714 i el 2727/2647.
No se sap si governava tot [[Egipte]] i el nort es va revoltar, o si la possible dinastia del nort es va extingir i el faraó (o el seu predecessor, probablement [[Peribsen]]) no va acceptar un nou poder. Alguns erudits diferencien al faraó Khasekhemui d'un atre faraó de nom [[Khasekhem]]. Pero, lo més provable és que es tracte de la mateixa persona, que despuix de la victòria va canviar el nom.
El seu nom d'Horus-Seth Khasekhemwy, vol dir 'El que domina els dos poders', nom que hauria adoptat despuix de la victòria, cosa que deixa el dubte del fet de que, si fon membre d'una dinastia governant en Abidos, no tinguera nom de Seth abans, com Peribsen.
Es creu per un objecte trobat que es va casar en una princesa del nort, Nemethap (Nimaatapis), pero despuix de la victòria, i va ser mare d'alguns dels fills del faraó, probablement la mare de [[Djoser]], faraó de la dinastia III. Es creu que Initkaes i Hetehernebti foren filles seues. En un objecte de pedra, diu que va combatre un any a l'enemic del nort dins de la ciutat de Nekhet, que és hui Elkab, a l'atre costat de Nekhen (Hieracòmpolis). L'escrit indica la mort de 47.209 persones del nort, lo que seria un número molt gran i indicaria una guerra molt important.
Despruix de la victòria, va traslladar la seua capital d'Abidos a Nekhen.
Va fer una campanya en [[Núbia]] i va prendre el títul de "Dominador de les terres exteriors".
En el [[papir de Torí]] se l'identifica com a Bebti.
S'han trobat inscripcions d'este faraó en alguns llocs d'Egipte e inclús en Biblos ([[Líban]]).
En el papir de Torí, es dona per a este faraó un período de 27 anys, 2 mesos i 1 dia, i va morir en uns 40 anys (lo que vol dir que va pujar al tron amb uns 15 anys).
El vestigi més important d'este faraó és una estàtua de pedra que el representa. En el [[desert]], prop de la ciutat, hi ha un temple solar construït en pedres que és el més antic del món, i en la mateixa ciutat un gran edifici, nomenat la Fortalea, el propòsit de la qual és discutit (defensiva, ceremonial)..
La seua tomba està en Abidos, l'última tomba reial en la ciutat. La tomba és gran (70 x 17 metros) i té 58 sales. S'hi han trobat molts objectes, entre estos un sagells del faraó [[Djoser]], cosa que fa pensar (junt en atres indicis) que fon un pròxim parent i encarregat del seu culte funerari. No massa lluny de la tomba, en el desert, s'ha trobat una estructura coneguda com a Shunet el-Zebib, de 123 x 64 metros, com a lloc per al seu cult, i en la part occidental de Saqqara l'estructura coneguda com a Gisr al-Mudir, una paret de 600 x 340 metres, en una entrada al sur, sense que hi haja cap indicis d'haver tingut construccions dins de l'espai delimitat per la paret.
En Khasekhemui, es va acabar la dinastia II i, a la seua mort, es va iniciar la dinastia III.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia II]]