Canvis

[[File:Pont de Fusta des de les torres de Serrans 01.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Actual Pont de Fusta'''</center>]]

[[File:Pont de Fusta des de les torres de Serrans 01.jpg|275px|right|thumb|<center>'''Actual Pont de Fusta'''</center>]]

El Pont de Nazaret, o Pont d'astillers, fon construït entre els anys [[1928]] i [[1931]] pels ingeniers Federico Gómez de Membrillera i Luis Dicenta Vora, este últim director facultatiu junt a Marcelo de Azcárraga. Va ser inaugurat el [[14 de novembre]] de [[1931]] i unix el [[Port de Valéncia]] en el propenc [[barri de Nazaret]].

[[File:Puente de Madera Valencia Spain.jpg|thumb|275px|El Ponte des de l'any [[1957]] fin a l'any [[2010]]]]

En orige es va construir per a accedir al Port de Valéncia. Construït en formigó armat, les baranes són de [[ferro]] forjat i els fanals se situen sobre els estribos del pont. Posteriorment seria reformat en l'ampliació de dos voreres i un total de sis carrils per a vehículs. Té una llongitut de 175 metros i se sustenta sobre sobre soports de formigó armat que en alguns moments apleguen a profundisar 12 metros sobre el terreny per la naturalea fangosa de la superfície sobre la que s'alça.

El '''Pont de fusta''' és com es coneix a un dels ponts que creuen el vell llit del riu [[Túria]] al seu pas per la ciutat de [[Valéncia]] (Cap i Casal).

 

 

La [[riuada]] que va assotar [[Valéncia]] en [[1957]] va acabar en el famós "Pont de fusta", que des del centre històric, permetia el pas de viandants cap a l'estació de trens elèctrics. Hui el pont ya no és de fusta, encara que contínua facilitant l'accés dels viandants a l'atre costat, i l'estació, és hui pas i parada, dels tramvies del metro.

 

El seu original nom fon '''Passarela de l'estació de Ferrocarrils Econòmics, Santa Mònica''', que en el temps es va començar a denominar "l'Estacioneta", sense tindre en conte que va mantindre el récort de ser l'estació europea en número més gran de rodalies i moviment de passagers.

 

Estacioneta i '''Pont de Fusta''' eren vitals per al desenroll social i econòmic que suponia l'acostament del món rural a la ciutat.

 

A la gent li agradava caminar de presa per eixe pont de taulers que repicava-la al seu pas.

 

El [[Pont de Fusta]] formava un riu humà que conduïa a les [[Alberedetes de Serrans]], a on esperaven venedors de regalícia, creïlles fregides, cocos i una dona que feya fotos, i tenia un cavall de cartó.

 

Al pont ho va destrossar l'impressionant i tràgica [[Gran riuada|riuada]] de [[1957]] i encara que fon substituït per un atre de formigó armat i ferro, de sis trams, la nostra gent va seguir nomenant-li «de fusta».

== Vore també ==

== Vore també ==