24 993
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Lope de Vega Carpio''' (Madrit, 25 de novembre de 1562 - Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del…»
'''Lope de Vega Carpio''' ([[Madrit]], [[25 de novembre]] de [[1562]] - Madrit, [[27 d'agost]] de [[1635]]) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del [[Sigle d'Or espanyol]] i, per l'extensió de la seua obra, un dels autors més prolífics de la lliteratura universal.
El nomenat "Fénix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.
El nomenat "Fénix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.