| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{esbos}}
| + | p |
| − | {{llengua|
| |
| − | |nom= Grec
| |
| − | |nomnatiu=ελληνικά elliniká
| |
| − | |pronunciació=
| |
| − | |atresdenominacions=
| |
| − | |estats=[[Grècia]]<br />[[Chipre]]<br />[[Unió Europea]]<br />Algunes parts d'[[Itàlia]]
| |
| − | |regió= [[Grècia]]<br />[[Chipre]]
| |
| − | |parlants= 12 a 15 millons natius
| |
| − | |parlantsnatius=
| |
| − | |parlantsnonatius=
| |
| − | |rank=
| |
| − | |família=[[Llengües indoeuropees]]<br /> '''Grec'''
| |
| − | |nació= [[Grècia]], [[Chipre]]
| |
| − | |fontcolor=#7CFC00
| |
| − | |regulat=
| |
| − | |iso1= el
| |
| − | |iso2= gre (B) - ell (T)
| |
| − | |iso3=
| |
| − | |sil=varis
| |
| − | |mapa=
| |
| − | }}
| |
| − | La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el'linikí glosa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], després de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec medieval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
| |
| − | La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
| |
| − | També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
| |
| − | | |
| − | Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Constantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatólicas]] del [[Mar Egeu]] i el [[Mar de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecoparlantes existents en alguns llocs costanencs de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].
| |
| − | | |
| − | Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecoparlantes descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].
| |
| − | | |
| − | A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'ús comú en [[etimologia|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per només uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en la importància de l'idioma dins de la cultura global.
| |
| − | | |
| − | El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].
| |
| − | | |
| − | La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[baltoeslavo]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar només els de número més gran de parlants i difusió mundial).
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Llengües]]
| |