Canvis

==Història==

==Història==

=== Un invent valencià ===

=== Un invent valencià ===

[[Image:Cocacol.jpg|thumb|250px|Orige de la Coca-cola]]

[[Image:Cocacol.jpg|thumb|250px|Orige de la Coca-Cola]]

Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'[[Ayelo de Malferit]], a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any [[1880]], en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat ''Nuez de Kola-Coca'', un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya ''Aparici Sanz i Ortiz'', encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes.

Hui la Coca-Cola és el refresc més famós del món. Lo que molts pocs saben és que va tindre el seu orige en el poble valencià d'[[Ayelo de Malferit]], a on Batiste Aparici, Ricart Sanz i Enric Ortiz varen fundar una fàbrica de licors, en l' any [[1880]], en la que varen crear, a part d'atres licors, un aixarop nomenat ''Nuez de Kola-Coca'', un licor dolç la fòrmula del qual va donar orige a la Coca-cola. La fàbrica originalment es deya ''Aparici Sanz i Ortiz'', encara que en els anys va canviar de nom diverses voltes.

La ''Kola-Coca'', que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la ''Coca-cola'' i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en [[Milà]], [[Chicago]], [[Londres]] o [[París]], entre uns atres.

La ''Kola-Coca'', que estava feta a base de l'anou de kola africana (rica en cafeïna) i fulls de coca de Perú, tenia un sabor molt semblant al que té la ''Coca-cola'' i el mateix color. Aparici era l'encarregat de les vendes i de promocionar el producte per tot lo món. Este singular refresc pronte va començar a ser conegut a nivell internacional i a acumular numerosos premis a l'innovació com els que va consegur en [[Milà]], [[Chicago]], [[Londres]] o [[París]], entre uns atres.

L'història va canviar en l' any [[1885]]. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en Filadèlfia, a on va obsequiar en algunes mostres de la seua ''Nuez de Kola-Coca'' a alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer ''Wine Coca'', per a convertir-se més tart en la que hui es la famosíssima ''Coca-cola''.

L'història va canviar en l' any [[1885]]. Aquell any, Aparici es va desplaçar a un certamen de begudes en [[Filadèlfia]], a on va obsequiar en algunes mostres de la seua ''Nuez de Kola-Coca'' ad alguns representants de vendes americans. Casualment, a l'any següent, el farmacèutic nortamericà John Pemberton va desenrollar una medicina en una mescla de fulls de coca i llavors de cola, a la que va nomenar primer ''Wine Coca'', per a convertir-se més tart en la que hui és la famosíssima ''Coca-Cola''.

Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la ''Nuez de Kola-Coca'' va ser patentada en Espanya en l'any [[1903]], pero per a llavors ya era molt tart: la ''Coca-cola'' ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els [[Estats Units d'Amèrica]].

Cal explicar que en aquells dies resultava molt senzill plagiar una beguda perque lo normal era registrar les patents solament en acabant de que el producte tinguera èxit. I precisament este va ser el fatal error que va cometre l'empresa valenciana d'Ayelo de Malferit. Finalment, la ''Nuez de Kola-Coca'' va ser patentada en [[Espanya]] en l'any [[1903]], pero per a llavors ya era molt tart: la ''Coca-Cola'' ya havia iniciat el seu imparable camí cap a la glòria en els [[Estats Units d'Amèrica]].

En l'any [[1953]] l'imperi de ''Coca-cola'' buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'aixarop de Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Va ser un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la ''Coca-cola'' hui serien rics.

En l'any [[1953]] l'imperi de ''Coca-Cola'' buscava assentar-se en Espanya, i es va vore obligat a comprar els drets de l'[[aixarop]] de Ayelo de Malferit, davant els problemes llegals que podria ocasionar la tremenda similitut de les dos begudes. Varen pagar a Joaquim Joan Sanchís, el propietari en aquells dies, unes 30.000 pessetes, encara que no figuren registres de l'acort. Fon un mal negoci puix si hagueren pactat un diminut percentage dels beneficis de la ''Coca-Cola'' hui serien rics.

L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la ''Kola-Coca'', un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. ''Coca-cola'' en canvi és una indústria súpermillonaria que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la ''Coca-cola'' és un invent valencià.

L'empresa valenciana a soles va mantindre el dret a seguir fabricant la versió alcohòlica de la ''Kola-Coca'', un licor dolç que es pot mesclar en llet o aigua. Actualment, l'empresa d'Ayelo de Malferit pertany a Joan Micó i conta en solament quatre treballadors. ''Coca-Cola'' en canvi és una indústria súpermillonaria que triumfa en tot lo món. L'èxit i la fama han segut per als americans, pero per a l'història quedarà que la ''Coca-Cola'' és un invent valencià.

=== L'història americana ===

=== L'història americana ===