Canvis

Alcàntera (edita)

Revisió de 02:13 6 jun 2009

39 bytes afegits , 02:13 6 jun 2009

sense resum d'edició

Llínea 16: Llínea 16:

|gentilici = Alcantarer/a

|llengua = [[Valencià]]

−

|còdic_postal = 46293

+

|còdic_postal = 46293

|festes = 1º dumenge de setembre

|alcalde = Antonio Such Botella ([[PSPV-PSOE]])

Llínea 22: Llínea 22:

|notes =

}}

+

'''Alcàntera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].

== Geografia ==

−

Alcàntera dista 48 ~~Km.~~ de la ciutat de [[Valéncia]] i està situada en la banda dreta del riu [[Xúquer]] i el [[riu Sellent]].

+

Alcàntera de Xúquer dista 48 quilómetros de la ciutat de [[Valéncia]] i està situada en la banda dreta del riu [[Xúquer]] i el [[riu Sellent]].

El seu terme és poc extens i pràcticament pla.

−

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de la [[A-7]] [[E-15]].

+

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de la [[A-7]]-[[E-15]].

=== Localitats llimítrofs ===

−

El terme municipal llimita: pel nort, ab el de [[Gavarda]]; per l'est, ab el de [[Beneixida]]; pel sur, ab els de [[Xàtiva]] i [[La Llosa de Ranes]]; i per l'oest, ab el de [[Càrcer]], totes de la [[província de Valéncia]].

+

El terme municipal llimita: pel nort, en el de [[Gavarda]]; per l'est, en el de [[Beneixida]]; pel sur, en els de [[Xàtiva]] i [[La Llosa de Ranes]]; i per l'oest, en el de [[Càrcer]], totes de la [[província de Valéncia]].

== Història ==

−

D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' te el seu orige en el àrap "al qántara", que significa el pont, l'aqüeducte e inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], després de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, després de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels segles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[segle XV]] fon adquirit junt ab els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del [[segle XVIII]] passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el [[segle XIX]]. En l'any [[1611]], Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.

+

D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], després de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, després de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels segles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[segle XV]] fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del [[segle XVIII]] passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el [[segle XIX]]. En l'any [[1611]], Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.

== Administració ==

Llínea 54: Llínea 55:

== Demografia ==

−

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

Llínea 64: Llínea 64:

== Economia ==

−

Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop ~~per el~~ sector servicis; menor importància te el sector industrial. Durant la segona mitat del [[segle XIX]] i, sobre tot, en el [[segle XX]] la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al [[taronger]]. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.

+

Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop peel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del [[segle XIX]] i, sobre tot, en el [[segle XX]] la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al [[taronger]]. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.

== Monuments ==

Llínea 70: Llínea 70:

== Llocs d'interés ==

−

*'''El Pi de Borja'''. Es un parage ab una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.

+

*'''El Pi de Borja'''. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.

== Festes locals ==

Llínea 76: Llínea 76:

== Gastronomia ==

−

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la "Mona de Pasqua", "''L'arnadí''", "''fogasses''" i "''pastissets de moniato''".

+

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la ''Mona de Pasqua'', ''L'arnadí'', ''fogasses'' i ''pastissets de moniato''.

== Enllaços externs ==

*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

−

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

+

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==

−

* {{Traduït de|es|Alcántara_de_Júcar}}

+

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Silla Blava

2519

edicions