| L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref> | | L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref> |
− | En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es van mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma. | + | En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es varen mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma. |