Canvis

| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]

| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]

}}

}}

'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.

'''Arnau de Vilanova''' (''Arnaldus Villanovanus'', ''Arnold de Villa Nova'') ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de la [[ciutat de Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.

Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.

En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.

Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Génova]], a on muigué.

Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Gènova]], a on muigué.

Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.

Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.

== Obra ==

== Obra ==

70 Obres de caràcter m`wdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]]. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.

70 Obres de caràcter mèdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]] ([[romanç valencià]]), tal i com ho especificaren els marmessors i aixina ho fa constar l'autor en alguns dels seus escrits. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.

* Tractatus de tempore adventus Antichristi

* Tractatus de tempore adventus Antichristi

* Philosophia catholica et divina. (1302)

* Philosophia catholica et divina. (1302)

* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)

* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)

* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicilia. (1304)

* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicília. (1304)

* Confessio de Barcelona. (1305)

* Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.

* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En valencià.

* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.

* Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)

* Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)

* Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En valencià.

* Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En romanç valencià.

* Expositio Super Apocalypsi. (1306)

* Expositio Super Apocalypsi. (1306)

* Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)

* Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)

* Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En valencià.

* Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En romanç valencià.

* Lliçó de Narbona. En valencià.  

* Liçó de Narbona. En romanç valencià.  

Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells:

Deixà diversos escrits d'[[alquímia]] i medicina, en llatí, entre ells:

* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''

* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''

* ''Novum Lumen''

* ''Novum Lumen''

* ''Flos Florum''

* ''Flos Florum''

Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] en l'any [[1585]], a [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]].  

Totes estes obres se li imputen pero algunes són de dubtosa autenticitat i atres varen desaparèixer, per la destrucció de l'inquisició. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), en [[Basilea]] en l'any [[1585]], en [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]].  

Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carboní]] i l'[[alcohol]] pur.

 

Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur.

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden

* [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden

* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]

* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Meges]]

[[Categoria:Meges]]

[[Categoria:Meges valencians]]

[[Categoria:Meges valencians]]

[[Categoria:Teòlecs]]

[[Categoria:Teòlecs]]

[[Categoria:Teòlecs valencians]]

[[Categoria:Teòlecs valencians]]