Canvis

112 bytes afegits ,  18:44 15 ago 2021
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]
 
[[Archiu:Misterio de Elche, La Mangrana.JPG|300px|thumbnail|La Mangrana, Misteri d'Elig.]]
   −
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
+
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, l'[[Assunció]] i Coronació de la [[Mare de Deu]] que se celebra en la població valenciana i alacantina d'[[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una [[iglésia]], i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
    
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
 
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
   −
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant inclús  l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].
+
Es tracta de l'única obra en el seu gènero que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant inclús  l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en l'any [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].
   −
Tots i cadascun dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dones en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]].
+
Tots i cadascún dels personages són representats per hòmens; tractant de respectar-ne aixina l'orige llitúrgic-migeval, que prohibia expressament l'aparició de dònes en este tipo de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és un mosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mija]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaiximent]].
    
El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.
 
El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.
    
==Obra==
 
==Obra==
 +
 
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].
 
El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].
    
===Jornada Primera===
 
===Jornada Primera===
 +
 
També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].
 
També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].
   Llínea 54: Llínea 56:     
==Vore també==
 
==Vore també==
 +
 
*[[Antonio de Ribera]]
 
*[[Antonio de Ribera]]
 
*[[Elig]]
 
*[[Elig]]
    
==Referències==
 
==Referències==
 +
 
{{referències}}
 
{{referències}}
    
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 +
 
{{Commonscat|Misteri d'Elx}}
 
{{Commonscat|Misteri d'Elx}}
 
*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
 
*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
Llínea 72: Llínea 77:  
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
 
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Teatre]]
 
[[Categoria:Teatre Valencià]]
 
[[Categoria:Teatre Valencià]]
 +
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
25 950

edicions