124 560
edicions
Canvis
sense resum d'edició
És provable que l'idea original de l'escritura alfabètica procedira de l'[[Antic Egipte]].
És provable que l'idea original de l'escritura alfabètica procedira de l'[[Antic Egipte]].
[[Image:Hieroglyphs from the tomb of Seti I.jpg|thumb|250px|Escritura jeroglífica. Fragment procedent del temple funerari de [[Sétu I]]. [[Museu Britànic]].]]
[[Archiu:Jerogg.jpg|thumb|350px|Escritura jeroglífica. Museu Field de [[Chicago]]]]
L'escritura egípcia es denomina [[escritura jeroglífica|jeroglífic]] (del [[idioma grec|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:
L'escritura egípcia es denomina [[escritura jeroglífica|jeroglífic]] (del [[idioma grec|grec]] ''ieros'' sagrat, ''glifo'' gravar). Estos jeroglífics són una série de chicotetes imàgens, estilisades, pero de dibuix o gravat precís. Estos signes s'utilisen de tres maneres:
L'alfabet fenici supon una creació. És al final d'eixa cadena on es nota una progressiva prioritat de l'anàlisis sobre la síntesis. De la pictografia, que és una representació global, es passa a signes que descomponen el discurs en les seues parts constitutives. Les formes més antigues de l'escritura fenícia han segut trobades en les inscripcions arcaiques de [[Biblos]], l'orige de les quals es remonta als [[sigle XIII a. C.|sigles XIII]] i [[sigle XI a. C.|XI a. C.]] El fenici arcaic comprén 22 lletres, únicament consonants, i està lliure ya d'elements ideogràfics, de determinatius i de tota calcigada de silabisme
L'alfabet fenici supon una creació. És al final d'eixa cadena on es nota una progressiva prioritat de l'anàlisis sobre la síntesis. De la pictografia, que és una representació global, es passa a signes que descomponen el discurs en les seues parts constitutives. Les formes més antigues de l'escritura fenícia han segut trobades en les inscripcions arcaiques de [[Biblos]], l'orige de les quals es remonta als [[sigle XIII a. C.|sigles XIII]] i [[sigle XI a. C.|XI a. C.]] El fenici arcaic comprén 22 lletres, únicament consonants, i està lliure ya d'elements ideogràfics, de determinatius i de tota calcigada de silabisme
== atres alfabets ==
== Atres alfabets ==
L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgaig, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.
L'alfabet palege-hebraic és semblant al fenici, del que se va anar alluntant progressivament. Atres branques són: el samarità, el moabita, el púnic, l'arameu de que han derivat els alfabets àras, a través del nabateu, els hebraics, els sirians, els uraloaltaics, etc. L'alfabet àrap ha servit per a llengües com el persa, el turc, el bereber, el malgache, etc. Quant als alfabets sursemítics (suraràbic i nortearàbic) pareixen derivar, en reserves, del fenici. L'alfabet pehlvi i avèstic són derivacions de l'arameu. L'orige de l'alfabet libi és discutit: fenici, àrap, etc. El brahmi i el kharosthi, segons la tesis clàssica, deriven del fenici en la particularitat del canvi de direcció de l'escritura i la notació de consonants i vocals.
== Història dels alfabets occidentals ==
== Història dels alfabets occidentals ==
Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.
Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.
L'alfabet dels pobles germànics, cridat futhark (les [[runa|runes]]s i els [[ogham]]s) pel nom de les seues sis primeres lletres, es reduí de 26 signes a 16. La teoria més ferma és la que li dona un orige etrusc.
L'alfabet dels pobles germànics, nomenat futhark (les [[runa|runes]] i els [[ogham]]s) pel nom de les seues sis primeres lletres, es reduí de 26 signes a 16. La teoria més ferma és la que li dona un orige etrusc.
== Alfabets especials ==
== Alfabets especials ==
*[[Hangul]] (Idioma coreà)
* [[Hangul]] (Idioma coreà)
*[[Alfabet Morse]]
* [[Alfabet Morse]]
*[[Alfabet per paraules]]
* [[Alfabet per paraules]]
*[[Alfabet Braile]]
* [[Alfabet Braile]]
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Alfabet valencià]]
* [[Alfabet valencià]]
*[[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]
* [[Wikipedia:Alfabetos i escrituras del mundo]]
*[[Escritura (llingüística)|Escritura]]
* [[Escritura (llingüística)|Escritura]]
*[[Grafema]]
* [[Grafema]]
*[[Història de l'alfabet]]
* [[Història de l'alfabet]]
*[[Història de l'escritura]]
* [[Història de l'escritura]]
==Referències==
== Referències ==
{{Traduït de|es|alfabeto}}
{{Traduït de|es|alfabeto}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;
* D. DIRINGER, ''l'alfabeto nella storia della tita'', Florència 1937;
*A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;
* A. G. MOORHOIISE, ''Historia del alfabeto'', 2 ed. Mèxic 1965;
*I. G. FÉVRIER, ''Histoire de l'écriture'', París 1959;
* I. G. FÉVRIER, ''Histoire de l'écriture'', París 1959;
*M. AGUIRRE, ''La escritura en el mundo'', Madrid 1961.
* M. AGUIRRE, ''La escritura en el mundo'', Madrid 1961.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Alfabet}}
* [http://www.altralto.Com alfabet interactiu]
*[http://www.altralto.Com alfabet interactiu]
* [http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]
*[http://www.proel.org/alfabetos2.Html Alfabets d'ahir i de hui]
* [http://www.proel.Org/img/alfabets/alfabet.Gif Taula: Egipci-Fenici-Romà]
*[http://www.proel.Org/img/alfabets/alfabet.Gif Taula: Egipci-Fenici-Romà]
* [http://www.rodurago.net/en/index.php?site=alphabet Llista dels distints alfabets en translliteració] (en Anglés)
*[http://www.rodurago.net/en/index.php?site=alphabet Llista dels distints alfabets en translliteració] (en Anglés)
[[Categoria:Alfabet| ]]
[[Categoria:Alfabet| ]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llenguages formals]]
[[Categoria:Llenguages formals]]