| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Piazza Nuova .jpg|thumb|250px|Bagnacavallo]] | + | [[File:Brisighella, panorama (01).jpg|thumb|250px|Brisighella]] |
| | | | |
| − | '''Bagnacavallo''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna, a uns 20 Km. de la ciutat de [[Ravenna]]. | + | '''Brisighella''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna, a uns 20 Km. de la ciutat de [[Ravenna]]. |
| | | | |
| − | Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 16.780 habitants. | + | Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 7.579 habitants. |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − | Es creu que fon una ciutat [[Antiga Roma|romana]], pero que va tindre diversos noms: Gabrium, Gabellum, Magna, Tulliacula, Ad Caballos per arribar finalment, en l'[[alta edat mija]] al seu actual nom de Bagnacavallo, assignat perque l'aigua de la zona tenia efectes curatius en els [[Cavall|cavalls]] que es banyaven en ella.
| + | Els orígens de la vila es remonten a l'any [[1200]], quan el condottiero Maghinardo Pagani va fer construir damunt d'una de les tres roques de selenita el bastió més important de la Vall del Lamone. En l'any [[1310]] Francesco Manfredi, senyor de Faenza, erigí la fortalea de roca de Brisighella, modificada per un dels seus descendents, Astorgio, a mijans del sigle XV i completada pels venecians en l'any [[1508]]. |
| − | | |
| − | Va passar als ostrogots i d'estos a l'exarcat de Ravenna. Al començament del [[sigle VII]] els romans d'Orient varen construir l'iglésia de Sant Pietro in Sylvis. Poc més tart, fon ocupada pels llombards pero en l'any [[756]] estos foren derrotats per Pipí que la va donar al [[Papa]].
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1256]] va ser ocupada pels bolonyesos i al cap d'un temps varen retornar els Malvicini, i despuix atra vegada els bolonyesos. | |
| − | | |
| − | En l'any [[1350]] fon ocupada pels Polentani senyors de Ravenna, pero va tornar als Manfredi com a vicaris pontificis fins a l'any [[1357]] en que Gregori XI la va cedir a Giovanni Hawkwood (Giovanni Acuto), condottieri anglés, que va tindre la senyoria per set anys i la va vendre al marquès de Ferrara. En l'any [[1598]], fon recuperada per l'Iglésia baix el pontífex Climent VIII Aldobrandini.
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1797]], despuix de l'invasió francesa, va ser part de la República Cispadana, i més tart de la República Cisalpina, dins del departament del Rubicone (equivalent a la província de Forlì). En [[1815]] Bagnacavallo va tornar als Estats Pontificis i fon agregada a la província de Ferrara i elevada a ciutat per Lleó XII. Fon unida a Itàlia en l'any [[1860]], passant definitivament a la província de Ravenna.
| |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |