124 534
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.
Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants.
En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.
El bisbat i més tart Arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].
El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].
L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perquè estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.
L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fou ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment va ser el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==