25 543
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Aleixandre Cirici i Pellicer''' (Barcelona, 22 de juny de 1914 - 10 de giner de 1983) fon un historiador, escritor, polític i crític d'…»
'''Aleixandre Cirici i Pellicer''' ([[Barcelona]], [[22 de juny]] de [[1914]] - [[10 de giner]] de [[1983]]) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol.
== Biografia ==
Inicià els seus estudis d'Arquitectura en l'[[Universitat Autònoma de Barcelona]] en l'any [[1935]]. Es va exiliar al final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] ([[1939]]) a [[Montpeller]] ([[França]]) (on va estudiar història de l'art) i [[París]] també en França. Tornà a Barcelona en [[1941]], i es va doctorar en Història en [[1971]]. Fon professor de Disseny, i de Sociologia en l'[[Universitat de Barcelona]], obtenint la Càtedra d'Història General de l'Art en [[1981]]. També es va dedicar a l'ilustració de llibres i a la pintura, fon crític d'art de les revistes ''Ariel'' i ''[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]'', i va colaborar com a tècnic artístic en agències de publicitat. De [[1978]] a [[1981]] fon president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
Més allà de la reflexió erudita sobre l'obra d'art, va destacar en atres camps, com la publicitat, la docència i la política. Entre els seus mèrits va destacar el prestigi en el que va proyectar el modernisme català i haver contribuït a la difusió de grans mestres com [[Pablo Picasso|Picasso]], [[Joan Miró|Miró]] o [[Antoni Tàpies|Tàpies]]. Gran part d'esta llabor de difusió la va realisar a través de la revista ''Serra d'Or'', en la qual va a colaborar, primer en una secció fixa i, despuix, també com a membre del consell de redacció. Els seus estudis sobre art han segut traduïts a diversos idiomes i constituïxen obres de referència.
En el terreny de la política, fon part activa en la creació de l'Assamblea de Catalunya i del [[Partit Socialiste de Catalunya|PSC]]. En este partit va aplegar a ser elegit senador en les eleccions generals de [[1977]], de [[1979]], i de [[1982]], sent substituït despuix del seu decés per Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea.
Aleixandre Cirici fon pare de sis fills, entre ells l'arquitecte Cristian Cirici i l'escritor guanyador del Premi Sant Jordi, David Cirici.
== Obra ==
=== Crítica artística ===
* [[1946]] ''Picasso antes de Picasso''
* [[1946]] ''Mil Obras Maestras del Arte Universal. 2 tomos, Instituto Gallach.''
* [[1947]] ''El tron de la Mare de Déu de Montserrat''
* [[1951]] ''El arte modernista catalán''
* [[1954]] ''Tàpies o la transverberació''
* [[1955]] ''L'arquitectura catalana''
* [[1957]] ''L'escultura catalana''
* [[1968]] ''Els catalans. Els artistes''
* [[1970]] ''L'art català contemporani''
* 1970 ''Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró''
* 1970 ''Tàpies: testimoni del silenci''
* [[1971]] ''La arquitectura de Rogent''
* 1971 ''Barcelona pam a pam''
* [[1973]] ''Barcelona ciutat d'art''
* [[1975]] ''Noetico L'Indimensionalismo''
* [[1985]] ''Queralbs''
=== Memòries ===
* [[1972]] ''Nen, no t'enfilis''
* [[1973]] ''El temps barrat''
* [[1976]] ''A cor batent''
* [[1977]] ''Les hores clares''
== Premis ==
* [[1970]] Premi Lletra d'Or per ''L'art català contemporani''
* [[1971]] Premi Serra d'Or per ''L'art català contemporani''
* [[1972]] Premi Serra d'Or per ''Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró''
* 1972 Premi Josep Pla per ''El temps barrat''
== Cites ==
El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del [[Consell d'Europa]] sobre les llengües minoritàries i digué lo següent:
{{Cita|''En cuanto al valenciano aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: Los catalanes escribimos en valenciano o leridano. La diferencia estriba en que nosotros pronunciamos de una forma mientras que los valencianos lo hacen tal como escriben. Es una cosa curiosa el hecho de que nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del valenciano, porque era el que se utilizaba en los documentos oficiales del pasado.''}}
== Biografia ==
Inicià els seus estudis d'Arquitectura en l'[[Universitat Autònoma de Barcelona]] en l'any [[1935]]. Es va exiliar al final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] ([[1939]]) a [[Montpeller]] ([[França]]) (on va estudiar història de l'art) i [[París]] també en França. Tornà a Barcelona en [[1941]], i es va doctorar en Història en [[1971]]. Fon professor de Disseny, i de Sociologia en l'[[Universitat de Barcelona]], obtenint la Càtedra d'Història General de l'Art en [[1981]]. També es va dedicar a l'ilustració de llibres i a la pintura, fon crític d'art de les revistes ''Ariel'' i ''[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]'', i va colaborar com a tècnic artístic en agències de publicitat. De [[1978]] a [[1981]] fon president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
Més allà de la reflexió erudita sobre l'obra d'art, va destacar en atres camps, com la publicitat, la docència i la política. Entre els seus mèrits va destacar el prestigi en el que va proyectar el modernisme català i haver contribuït a la difusió de grans mestres com [[Pablo Picasso|Picasso]], [[Joan Miró|Miró]] o [[Antoni Tàpies|Tàpies]]. Gran part d'esta llabor de difusió la va realisar a través de la revista ''Serra d'Or'', en la qual va a colaborar, primer en una secció fixa i, despuix, també com a membre del consell de redacció. Els seus estudis sobre art han segut traduïts a diversos idiomes i constituïxen obres de referència.
En el terreny de la política, fon part activa en la creació de l'Assamblea de Catalunya i del [[Partit Socialiste de Catalunya|PSC]]. En este partit va aplegar a ser elegit senador en les eleccions generals de [[1977]], de [[1979]], i de [[1982]], sent substituït despuix del seu decés per Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea.
Aleixandre Cirici fon pare de sis fills, entre ells l'arquitecte Cristian Cirici i l'escritor guanyador del Premi Sant Jordi, David Cirici.
== Obra ==
=== Crítica artística ===
* [[1946]] ''Picasso antes de Picasso''
* [[1946]] ''Mil Obras Maestras del Arte Universal. 2 tomos, Instituto Gallach.''
* [[1947]] ''El tron de la Mare de Déu de Montserrat''
* [[1951]] ''El arte modernista catalán''
* [[1954]] ''Tàpies o la transverberació''
* [[1955]] ''L'arquitectura catalana''
* [[1957]] ''L'escultura catalana''
* [[1968]] ''Els catalans. Els artistes''
* [[1970]] ''L'art català contemporani''
* 1970 ''Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró''
* 1970 ''Tàpies: testimoni del silenci''
* [[1971]] ''La arquitectura de Rogent''
* 1971 ''Barcelona pam a pam''
* [[1973]] ''Barcelona ciutat d'art''
* [[1975]] ''Noetico L'Indimensionalismo''
* [[1985]] ''Queralbs''
=== Memòries ===
* [[1972]] ''Nen, no t'enfilis''
* [[1973]] ''El temps barrat''
* [[1976]] ''A cor batent''
* [[1977]] ''Les hores clares''
== Premis ==
* [[1970]] Premi Lletra d'Or per ''L'art català contemporani''
* [[1971]] Premi Serra d'Or per ''L'art català contemporani''
* [[1972]] Premi Serra d'Or per ''Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró''
* 1972 Premi Josep Pla per ''El temps barrat''
== Cites ==
El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del [[Consell d'Europa]] sobre les llengües minoritàries i digué lo següent:
{{Cita|''En cuanto al valenciano aquí la cosa es muy pintoresca. Verá: Los catalanes escribimos en valenciano o leridano. La diferencia estriba en que nosotros pronunciamos de una forma mientras que los valencianos lo hacen tal como escriben. Es una cosa curiosa el hecho de que nuestra lengua ha tenido el desarrollo literario a partir del valenciano, porque era el que se utilizaba en los documentos oficiales del pasado.''}}