524
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + + + + + + + + − Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en: − Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius. − El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]]) − ==Musica== − + + + + + + + + + + + + +
FALTES I CATEGORIA
{{Esbos}}
{{Esbos}}
Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.
Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.
Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals.
==Orígens==
Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
==Festa==
==Festa==
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.
Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:
Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
==Música==
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
En l'any 1882 l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]](1840-1908) fora escrit en anterioritat.
[[Categoria: Cultura Valenciana]]