337
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Esbos}} Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les Comarques centrals Valencianes. per trobar els orígens de la Festa de Moro...».
{{Esbos}}
Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.
Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.
==Festa==
Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en:
Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius.
El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
==Musica==
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble Moro Guerrer de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.
Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.
Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.
==Festa==
Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en:
Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius.
El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
==Musica==
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble Moro Guerrer de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.