Llínea 103: |
Llínea 103: |
| Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria. | | Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria. |
| | | |
− | Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.
| + | Despuix de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les. |
| | | |
| === Els Furs Medievals === | | === Els Furs Medievals === |
Llínea 165: |
Llínea 165: |
| == Transport == | | == Transport == |
| [[File:Plaza de la Virgen Blanca en Vitoria-Gasteiz.JPG|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]] | | [[File:Plaza de la Virgen Blanca en Vitoria-Gasteiz.JPG|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]] |
− | Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Després està el Port de Pasages en Guipúzcoa. | + | Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Despuix està el Port de Pasages en Guipúzcoa. |
| | | |
| Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers. | | Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers. |