124 718
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.
El gran progrés de la medicina àrap no va incloure les disseccions humanes, també per motius religiosos. Avicena per eixemple, que va donar ombrosos detalls anatòmics dins de la seua obra ''[[Cànon de la Medicina]]'' estava restringit quant a les disseccions humanes.
En el [[sigle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. Després, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges migevals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.
En el [[sigle IX]], l'estudi del cos humà va tornar a interessar als sabis, gràcies a l'escola de medicina de [[Salerno]], en [[Itàlia]], i a l'obra de [[Constantí l'Africà]], que va traduir de l'[[àrap]] al [[llatí]] numerosos texts mèdics grecs. Despuix, [[Guillem de Saliceto]], [[Bruno da Longobucco]] i atres meges migevals varen seguir les pràctiques i recopilació de coneiximents en anatomia, fortament influenciats per Galè i Avicena.
L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
L'edicte de [[Frederic II del Sacre Imperi Romano-Germànic|Frederic II]] en Nàpoles consistent en forçar a l'escola a introduir en el seu currículum un entrenament pràctic en anatomia en l'any [[1240]], va ser decisiu en el desenroll d'esta ciència.
El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar.
El sistema digestiu està format pels conductes per a on circulen els [[aliment]]s que s'ingerixen, aixina com els òrguens auxiliars que servixen per a la digestió del menjar.
El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Després, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómec]]. Dins l'estómec, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómec, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions.
El camí de l'aliment a traves del cos humà comença en la boca, a on es tritura i mescla en la [[saliva]]. Despuix, transcorre a traves de la boca cap a l'esòfag fins a arribar a l'[[estómec]]. Dins l'estómec, s'afegix al menjar un àcit fort i diverses enzimes, sent remogut pels moviments musculars de l'estómec, de manera que es convertix en una pasta blana. Quan el menjar està ben pastat passa a traves del duodé en chicotetes porcions.
En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]].
En el duodé s'afegeix la bilis del fege i el suc pancreàtic del pàncrees, més allà comença l'absorció de les substàncies que no necessiten ser dividides en parts més chicotetes, per eixemple, les vitamines solubles en [[aigua]].