Canvis

El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també  varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també  varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. Despuix del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

==Referències==

==Referències==