Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

[[Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]]

[[Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]]

L''''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a l'invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense tindre en conter la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de l'[[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' a la branca de la ciència que estudia el fenomen i a la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, la ''història de l'electricitat'' és la branca de la [[història de la ciència]] i de la [[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

L''''història de l'electricitat''' es referix a l'estudi i a l'us humà de l'[[electricitat]], al descobriment de les seues lleis com a [[fenomen físic]] i a l'invenció d'artefactes per al seu us pràctic. El fenomen en si, sense tindre en conter la seua relació en l'observador humà, no té [[història]]; i si se la considerara com a part de l'[[història natural]], en tindria tanta com el [[temps]], l'[[espai]], la [[matèria]] i l'[[energia]]. Com també es denomina ''electricitat'' a la branca de la ciència que estudia el fenomen i a la branca de la [[tecnologia]] que l'aplica, l'''història de l'electricitat'' és la branca de l'[[història de la ciència]] i de l'[[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

[[Archiu:Amber hg.jpg|thumb|250px|Un fragment d'[[àmbar]] que [[Tales de Milet]] va poder utilisar en la seua experimentació de l'efecte triboelèctric. El nom en [[grec]] d'este material (''ελεκτρον, elektron'') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure]]'', de [[William Gilbert]] ([[1600]]).]]

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

Una de les seues fites inicials pot situar-se cap a la [[década del 600 aC]], quan el [[filosofia|filòsof]] [[antiga Grècia|grec]] [[Tales de Milet]] va observar que fregant una vara d'àmbar en una pell o en llana, s'obtenien chicotetes [[Càrrega elèctrica|càrregues]] ([[efecte triboelèctric]]) que atreen chicotets objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparició d'una purna. Prop de l'antiga ciutat grega de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]] es trobaven les denominades [[Òxit de magnesi|pedres de Magnèsia]], que incloïen [[magnetita]]. Els antics grecs varen observar que els trossos d'este material s'atreen entre si, i també atreen chicotets objectes de [[ferro]]. Les paraules ''magneto'' – equivalent al terme [[valencià]] [[imant]] – i [[magnetisme]] deriven d'este topònim.

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant del [[250 aC]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren la utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al [[sigle XVIII]]. Es varen registrar a lo llarc de l'[[edat antiga]] i la [[edat mija|mija]] atres observacions aïllades i simples especulacions, aixina com intuïcions mèdiques (us de [[Anguila elèctrica|peixos elèctrics]] en malalties com la [[gota (malaltia)|gota]] i el [[mal de cap]]) referides per autors com [[Plini el Vell]] i [[Escriboni Llarg]], o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la [[bateria de Bagdad]], un objecte trobat en [[Iraq]] en l'any [[1938]], datat al voltant de l'any [[250 a. C.]], que s'assembla a una cela electroquímica. No s'han trobat documents que en demostren l'utilisació, encara que hi ha atres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que  encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

Estes especulacions i registres fragmentaris són el tractament quasi exclusiu (en la notable excepció de l'us del magnetisme per a la [[brúixola]]) que hi ha des de l'[[Història Antiga|antiguetat]] fins a la [[Revolució científica]] del [[sigle XVII]]; encara que  encara llavors, passa a ser no més que un espectàcul per a exhibir en els salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realisades per investigadors sistemàtics com [[William Gilbert]], [[Otto von Guericke]], [[Du Fay]], [[Pieter van Musschenbroek]] ([[Ampolla de Leiden]]) o [[William Watson]]. Les observacions someses al método científic varen escomençar a donar els seus fruits en [[Luigi Galvani]], [[Alessandro Volta]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] o [[Benjamin Franklin]], proseguides a començaments del [[sigle XIX]] per [[André-Marie Ampère]], [[Michael Faraday]] o [[Georg Ohm]]. Els noms d'alguns d'estos pioners varen acabar donant nom a numeroses unitats utilisades hui dia en la mesura de les diferents magnituts del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va conseguir per mig de la seua unificació en el magnetisme en un únic [[Electromagnetisme|fenomen electromagnètic]] descrit per les [[equacions de Maxwell]] ([[1861]]-[[1865]]).

[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilisat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]

[[Archiu:Particle accelerators 1937.jpg|thumb|right|200px|[[Multiplicador de tensió]] [[John Cockcroft|Cockcroft]]-[[Ernest Walton|Walton]] utilisat en un [[accelerador de partícules]] de [[1937]], que arribava a un milló de [[volt]]s.]]

L'[[electrificació]] no fou només un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, ací glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> pero va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer als països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat en els [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països a on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.

L'[[electrificació]] no fou només un procés tècnic, sino un verdader canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'[[allumenat]] i seguint per tot tipo de processos industrials ([[motor elèctric]], [[metalúrgia]], [[refrigeració]]...) i de comunicacions ([[telefonia]], [[ràdio]]). [[Lenin]], durant la [[Revolució bolchevic]], va definir el [[socialisme]] com la suma de l'electrificació i el poder dels [[soviet]]s,<ref>Dita molt citada, ací glosada per [[Slavoj Žižek]] [http://www.infoamerica.org/teoria_articulos/zizek02.htm ''Lenin ciberespacial: ¿per qué no?) International Socialism N° 95, 2002.</ref> pero va ser sobretot la [[societat de consum]] que va nàixer en els països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilisació domèstica de l'electricitat en els [[electrodomèstic]]s i va ser en estos països a on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenrollar les complexes estructures que varen permetre els actuals sistemes de [[I+D]] i [[I+D+I]], en qué la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

El científic anglés [[William Gilbert]] ([[1544]]-[[1603]]) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', a on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del [[grec]] ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en [[anglés]] es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', [[1646]].</ref>

El científic anglés [[William Gilbert]] ([[1544]]-[[1603]]) publicà el seu llibre ''[[De Magnete]]'', a on utilisà la paraula llatina ''electricus'', derivada del [[grec]] ''elektron'', que significa àmbar, per a descriure els fenòmens descobert pels grecs.<ref>El primer us en [[anglés]] es deu a [[Sir Thomas Browne]], en ''Pseudodoxia Epidemica'', [[1646]].</ref>

[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]

[[Archiu:Guericke.png|thumb|right|150px|[[Otto von Guericke]]. ]]

Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ya diferenciat, potser per primera vegada, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' [[1550]]). Gilbert establí les diferències entre abdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenara estudiar els imants per a millorar l'exactitut de les [[brúixola|brúixoles]] utilisades en la navegació, conseguint en este treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà als materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià la inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és l'unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>

Anteriorment, l'italià [[Gerolamo Cardano]]havia ya diferenciat, potser per primera vegada, entre les forces magnètiques i les elèctriques (''De Subtilitate'' [[1550]]). Gilbert establí les diferències entre abdós fenòmens arran que la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] li ordenara estudiar els imants per a millorar l'exactitut de les [[brúixola|brúixoles]] utilisades en la navegació, conseguint en este treball la base principal per a la definició dels fonaments de l'[[electrostàtica]] i del [[magnetisme]]. A través de les seues experiències classificà als materials en ''elèctrics'' ([[aïllant elèctric|aïllants]]) i ''anelèctrics'' ([[conductor]]s) i ideà el primer [[electroscopi]]. Descobrí la [[imantació]] per influència, i observà que la imantació del [[ferro]] es pert quan se calfa fins a ferro roent. Estudià l'inclinació d'una agulla magnètica concloent que la [[Terra]] es comporta com un gran [[imant]]. El Gilbert és l'unitat de mesura de la [[força magnetomotriu]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gilbert.html Biografia de William Gilbert] {{en}} [14-5-2008]</ref>

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques ([[1660]]) ===

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques ([[1660]]) ===