124 351
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Advocat, polític i financer.
| ocupació = Advocat, polític i financer.
| data_naix = [[1895]]
| data_naix = [[13 de juliol]] de [[1895]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1973]]
| data_mort = [[4 de novembre]] de [[1973]]
| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Benicàssim]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
'''Ignaci Villalonga Villalba''' ([[Valéncia]], [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un advocat, polític i financer [[Valencians|valencià]]. Membre del [[Congrés dels Diputats]] d'[[Espanya]] per la [[Província de Castelló|província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo de la [[II República Espanyola|Segona república]], tingué un paper rellevant dins de la Dreta Regional Valenciana. En posterioritat, durant el periodo de la [[Franquisme|Dictadura franquista]], es va centrar en els negocis i aplegaria a dirigir vàries entitats bancàries importants.
== Biografia ==
== Biografia ==
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]]. Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].
Naixcut en la ciutat de Valéncia en l'any 1895, es va doctorar en Dret en l'[[Universitat de Deusto]] en [[1914]] i en [[1916]] fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". Retornaria a Valéncia per a treballar en la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies, que era propietat de la seua família. Ingressà en la [[Joventut Valencianista]] i fon un dels fundadors de l'[[Unió Valencianista Regional]] i redactor de la [[Declaració Valencianista de 1918]].
La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l'[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en l'any [[1927]]) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en l'any 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]].
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Més tart, no obstant, es va deslligar de la política i es va dedicar als negocis. Fon president de la [[Cambra de Comerç de Valéncia]] durant els anys [[1928]] a [[1930]] i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians en [[1929]]. També fon un dels firmants de les [[Normes de Castelló]] en [[1932]]. Pero quan es va proclamar la Segona República Espanyola, va ingressar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i fon diputat de la CEDA en les eleccions de [[1933]] i de [[1936]] per la província de Castelló. Quan en [[1935]] fon suspesa la [[Generalitat de Catalunya]], fon el seu president en calitat de governador general de Catalunya.
Va presidir la Cambra de Comerç de Valéncia ([[1927]]-[[1930]]) i la Junta d'Obres del Port ([[1935]]).
En l'any [[1935]], durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d'eixercir-lo dos semanes.
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]].
Durant la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] participà en el bando franquiste colaborant en l'organisació econòmica de la zona ocupada pels sublevats. Despuix de la guerra fon l'encarregat de reorganisar el [[Banc de Valéncia]] i el Banc Central, que dirigí des de [[1943]] a [[1970]]. També va dirigir el Banc de Valéncia, entre [[1954]] i [[1961]].
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç. En fallir en 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]].
Des dels seus càrrecs va impulsar la creació del consorci Bancor, va fundar numeroses empreses com Eléctriques Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañia Española de Petroleos (Cepsa) i Dragados i Construcciones, i fon president del Consell Superior de Cambres de Comerç.
Fon una de les personalitats més internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valéncia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en [[1943]]. En l'any [[1956]] li fon concedida la Medalla d'Or de la ciutat de [[Valéncia]] i, en motiu d'açò, li fon oferit el llibre d'homenage "Pensamiento y acción".
En fallir en l'any 1973 va llegar a Carmen Jaúdenes de Vilallonga i a les seues dos filles un capital de 3.666 millons de pessetes, una de les majors fortunes de la [[Transició Espanyola]].
== Obra ==
== Obres ==
* Doctorado en derecho con la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
* Doctorado en derecho con la tesis ''Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el consejo'' (Valéncia 1916), reeditada en 1995 pel Banc de Valéncia per a commemorar el centenari del naiximent de l'autor.
[[Categoria:Financers]]
[[Categoria:Financers]]
[[Categoria:Financers valencians]]
[[Categoria:Financers valencians]]
[[Categoria:Polítics]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalistes valencians]]