Canvis
Se desfà la revisió 17327 de Vinatea (Discussió) Vandalisme
{{Plantilla:Esbós}}
'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Gràcia|Vila de Gràcia]], 20 de febrer de [[1868]] - [[Prada de Conflent]], 25 de desembre de [[1948]]), fou l'establidor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].
== Infantesa ==
Pompeu Fabra va néixer l'any [[1868]] al barri de [[La Salut]] de l'antiga [[Vila de Gràcia]] on va passar la seva infantesa. Gràcia, aleshores, no era una barriada de la ciutat de [[Barcelona]], sinó una [[vila]] activa. Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però van morir-ne deu i van quedar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys va ésser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]], i el seu pare, que era republicà, fou elegit [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref>
== Uns inicis fecunds i polèmics ==
[[Fabra]] inicià estudis d’[[enginyeria]] que, progressivament, alternà amb una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. El 1891, l'editorial de "[[L'Avenç (1881-1893)|L'Avenç]]" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', on, per primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció [[fonètica]]. Junt amb [[Joaquim Casas Carbó]] i [[Jaume Massó i Torrents]], Fabra emprengué la segona campanya lingüística de la revista "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|title= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Aquest va ser el primer intent científic de [[sistematització]] de la llengua, un intent que provocà arborades polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativització]].
El [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l’[[Escola d'enginyers de Bilbao]], ciutat on va viure de manera continuada fins el [[1912]]. Tot i l'allunyament del país, durant aquest anys intensificà la seva dedicació a la [[filologia]].
El [[1906]] va participar en el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] amb la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt que [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir la [[normativització]] lingüística. Aleshores retornà a [[Catalunya]], fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. El [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any després donava a conèixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.
Un dels punts bàsics de l’[[ortografia]] defensada per [[Fabra]] va ser el respecte envers la pronúncia dels [[dialecte]]s i l’[[etimologia]] dels mots.
El ''Diccionari Ortogràfic'' ([[1917]]) completava les ''Normes''.
== Un mestratge eficaç ==
A partir del [[1918]], amb la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a oficial, s'inicia una etapa que culmina el [[1932]] amb la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, el [[1968]], amb el títol d’''Introducció a la gramàtica catalana''.
Les ''Converses filològiques'' ([[1924]]) sorgiren de l'anhel fabrià de divulgar les seves reflexions lingüístiques. Es tracta d'articles breus que plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt freqüents .
== La consolidació d'una tasca ==
L'any [[1932]], [[Fabra]] accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de [[llengua catalana]] de la [[Universitat de Barcelona]]. Amb ell hi entrava oficialment la [[llengua catalana]] per primera vegada a la història. El [[1933]], [[Fabra]] esdevingué president del [[Patronat universitari]].
El [[diccionari general de la llengua catalana|Diccionari]] de [[1932]], ja esmentat i conegut popularment com el "Fabra", fou pensat com l'esbós del futur [[diccionari de la llengua catalana|diccionari oficial]] de l’[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que van presidir la seva confecció poden resumir-se en:
# Exclusió d’[[arcaismes]] i [[dialectalismes]] de difícil admissió per part dels parlants.
# Previsió de bandejament dels mots que, amb el temps, perdessin vigència.
# No admissió de mots forasters manllevats a altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.
# Incorporació de mots tècnics, prèviament catalanitzats, d'origen grecollatí i d'abast universal.
[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el 31 de gener de [[1939]]. Després va venir un llarg pelegrinatge amb estades a [[París]], [[Montpeller]], [[Perpinyà]] i, finalment, [[Prada de Conflent]], on va morir el 25 de desembre de [[1948]], després d'haver estat, entre el 14 de setembre de 1945 i el 22 de gener de 1948, conseller de la Generalitat a l'exili.
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant; enllestí una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament el [[1956]] per [[Joan Coromines]].
==Homenatges==
*El [[1980]] es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de [[La Salut]]<ref>{{citar web
| url = http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0| títol = B nomenclàtor| consulta = 17 de desembre del 2008| editor = [[Ajuntament de Barcelona]]
}}</ref>, on ell havia nascut i passat la infantesa.
*El [[18 de juny]] del [[1990]] es va crear la [[Universitat Pompeu Fabra]], destacant així els seus mèrits, i la universitat ha fet jornades per donar-lo a conèixer als estudiants.
==Enllaços externs==
* Pompeu Fabra. «Sobre la reforma lingüística y ortográfica», ''La Vanguardia'' (23 III 1892; any XII, núm 3183), p. 4 [http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1892/03/22/pagina-4/33420539/pdf.html?search=Pompeyo%20Fabra (Text complet)]
*Pompeu Fabra. «J. Saroïhandy. Remarques sur la conjugaison catalane. ''Bulletin hispanique'' de Bordeaux, 1905, VII, pp. 128=139», ''Revue Hispanique'' (1905) tom 13, núm. 43: 269-276 [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?O=30000054265222 (Text complet)]
* Pompeu Fabra. «Sobre diferents problemes pendents en l'actual catalá literari», ''Anuari MCMVII'', pp. 352-369. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1908. [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/p234/01316153100682859646802/ima0356.htm (Text complet)]
* Pompeu Fabra. ''Gramática de la lengua catalana''. Barcelona: L'Avenç, 1912. [http://books.google.com/books?id=ZQ9dAAAAMAAJ&dq=editions:075vSJk32YYrrHKv7h&hl=ca&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Gramàtica catalana''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006 (3a reimpr. de la 7a ed. de 1933). [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf (Text complet)]
* Pompeu Fabra. ''Converses filològiques. Primera sèrie''. Barcelona: Regina, 1924. [http://books.google.com/books?id=ruKDupadSBwC&hl=ca&source=gbs_book_other_versions_r&cad=1_2&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Abregé de grammaire catalane''. Paris: Les Belles Lettres, 1928. [http://books.google.com/books?id=EnMWAAAAMAAJ&dq=inauthor:fabra+intitle:grammaire&lr=&as_brr=0&hl=ca&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Grammaire catalane''. Paris: Les Belles Lettres, 1946. [http://books.google.com/books?id=BeMqAAAAIAAJ&dq=editions:0suAWPe8f-vKT&hl=ca&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Gramàtica catalana'', a cura de Joan Coromines. Barcelona: Teide, 1956. [http://books.google.com/books?id=83QWAAAAMAAJ&dq=editions:OCLC4324244&lr=&hl=ca&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Converses filològiques'', vol. II, a cura de Joaquim Rafel. Barcelona: Edhasa, 1984. [http://books.google.com/books?id=nR5dAAAAMAAJ&dq=editions:09X0ylbbcnvXltWiZx&hl=ca&pgis=1 (Visualització de fragment)]
* Pompeu Fabra. ''Textos desconeguts de Pompeu Fabra'', a cura de Josep Murgades. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005. [http://books.google.com/books?id=So2h2mohqCUC&printsec=frontcover&dq=inauthor:fabra&lr=&as_brr=0&hl=ca (Visualització limitada)]
* Joan Solà. ''Pompeu Fabra. Semblança biogràfica''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005. [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000031.pdf (Text complet)]
* {{ca}} [http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)]
* {{ca}} [http://www.racocatala.cat/cat1714/converses.htm Tria de converses filològiques de Pompeu Fabra]