Canvis

37 bytes afegits ,  11:42 28 maig 2021
sense resum d'edició
Llínea 58: Llínea 58:  
Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].
 
Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'[[Aragó]] cap la ciutat de [[Valéncia]].
 
La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].
 
La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en l'important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc despuix torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].
[[Image: Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]
+
[[File:Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|<center>Castell d'Ademús. Vista parcial</center>]]
    
Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[Castielfabit]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.   
 
Com vila real, Ademús contava en representació en les [[Corts de Valéncia]], on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. Com fortalea de frontera, va patir especialment en la guerra en Castella a mitat del [[sigle XIV]]: Ademús i [[Castielfabit]] foren invadides i ocupades en dos ocasions per les tropes de [[Pere I de Castella]]. L'heroïcitat en la defensa i la fidelitat de les seues gents a la [[Corona Aragonesa]] foren recordades pel mateix [[Pere IV d'Aragó]] i els seus intermediats successors, que otorgaren a la municipalitat numeroses llibertats i privilegis.   
Llínea 125: Llínea 125:  
*Ermita de Santa Bàrbara. Edifici que data de la segona mitat del [[sigle XVII]]. S'erigix dins del perímetro del castell, aproximadament en el solar a on se trobà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere intramurs i la célebre [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/33-La+cruz+que+chilla+y+las+reliquias+de+Santa+Generosa+de+Ademuz.pdf "Cruz que chilla"]. Encara que el seu trespol se troba en ruïnes des de la década de [[1960]], la seua silueta en la cúspide de la vila forma part inseparable de l'image d'esta.
 
*Ermita de Santa Bàrbara. Edifici que data de la segona mitat del [[sigle XVII]]. S'erigix dins del perímetro del castell, aproximadament en el solar a on se trobà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere intramurs i la célebre [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/33-La+cruz+que+chilla+y+las+reliquias+de+Santa+Generosa+de+Ademuz.pdf "Cruz que chilla"]. Encara que el seu trespol se troba en ruïnes des de la década de [[1960]], la seua silueta en la cúspide de la vila forma part inseparable de l'image d'esta.
   −
*Ermita de Nostra Senyora del Rosel. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del [[sigle XVIII]] i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el [[riu Túria]], en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.
+
*[[Ermita de la Mare de Deu del Rosel|Ermita de Nostra Senyora del Rosel]]. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del [[sigle XVIII]] i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el [[riu Túria]], en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.
    
*Ermita de Sant Miquel Arcàngel. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mitat del [[sigle XVI]]. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.
 
*Ermita de Sant Miquel Arcàngel. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mitat del [[sigle XVI]]. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.
126 542

edicions