Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = Emili Miedes i Bisbal | | | nom = Emili Miedes i Bisbal |
− | | image = [[Image:Miedes.jpg|250px|Emili Miedes, filòlec valencià]] | + | | image = [[Archiu:Emiedes2.jpg|250px]] |
− | | peu =
| + | | peu = Emili Miedes, filòlec valencià |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | ocupació = Filòlec romaniste i escritor | | | ocupació = Filòlec romaniste i escritor |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | | |
| == El personage == | | == El personage == |
− | | + | [[Archiu:EmiliMiedes3.jpg|thumb|350px|Entrevista a Emili Miedes]] |
| Emili Miedes era un home senzill, al que no li molestava mai estar durant dos semanes treballant per a ajudar als demés, ni manco regalar molts anys d'investigació i treball com va fer en un llibret que li regalà a l'[[Cardona i Vives|Associació Cardona Vives de Castelló]], o inclús numeroses copies que va regalar a atres entitats. | | Emili Miedes era un home senzill, al que no li molestava mai estar durant dos semanes treballant per a ajudar als demés, ni manco regalar molts anys d'investigació i treball com va fer en un llibret que li regalà a l'[[Cardona i Vives|Associació Cardona Vives de Castelló]], o inclús numeroses copies que va regalar a atres entitats. |
| | | |
| Pero en fi, eixe era Emili Miedes, un gran valencianiste que no tenia res que amagar, i que no li importava fer favors, ni passar nits sense dormir per a acabar un artícul per al diari, o per a juntar senyes per ad algú que li ho demanara. Per ad ell ''això era per a lo que havia naixcut''. | | Pero en fi, eixe era Emili Miedes, un gran valencianiste que no tenia res que amagar, i que no li importava fer favors, ni passar nits sense dormir per a acabar un artícul per al diari, o per a juntar senyes per ad algú que li ho demanara. Per ad ell ''això era per a lo que havia naixcut''. |
| | | |
− | Ademés, li replicava que en una carta escrita per [[Angel Sánchez Gozalbo]], el [[25 d'octubre]] de [[1932]] - dos mesos abans de l'Aplec castellonenc - on li referia l'establiment d'unes ''regles ortografiques transaccionals'' per als escrits lliteraris dels valencians, defenent no obstant les ''Normes de l'Institut d'Estudis Catalans'' per a les obres d'alta investigació, i opinava, prenent a mà, tal volta, uns coneguts versos de Maragall, escritor català, on diu que: ''no devem perdre de vista, el dia en que sigam tots uns els habitants de les terres de llengua catalana''. I pensar que molts encara pensen que foren frut del consens del poble valencià. | + | Ademés, li replicava que en una carta escrita per [[Ángel Sánchez Gozalbo]], el [[25 d'octubre]] de [[1932]] - dos mesos abans de l'Aplec castellonenc - on li referia l'establiment d'unes ''regles ortografiques transaccionals'' per als escrits lliteraris dels valencians, defenent no obstant les ''Normes de l'Institut d'Estudis Catalans'' per a les obres d'alta investigació, i opinava, prenent a mà, tal volta, uns coneguts versos de Maragall, escritor català, on diu que: ''no devem perdre de vista, el dia en que sigam tots uns els habitants de les terres de llengua catalana''. I pensar que molts encara pensen que foren frut del consens del poble valencià. |
| | | |
| I és que Miedes no se cansava mai de rebuscar per tots els llocs l'història dels ''maltratadors del Regne, i dels borts i fills de ...'' (com ell deya) ''que fan d'esta terra pacífica un camp de batalla, eixos mateix que han renunciat a sa patria en pro del diners i dels favors pancatalanistes''. | | I és que Miedes no se cansava mai de rebuscar per tots els llocs l'història dels ''maltratadors del Regne, i dels borts i fills de ...'' (com ell deya) ''que fan d'esta terra pacífica un camp de batalla, eixos mateix que han renunciat a sa patria en pro del diners i dels favors pancatalanistes''. |
| | | |
− | Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell. | + | Un home que ha lluitat a mort per la [[Llengua Valenciana]]. En fi, un home al que no assustava [[Pompeu Fabra|Pompeu]], ni [[Carles Salvador]], ni [[Joan Fuster|Fuster]], ni [[Sanchis Guarner]], ni [[Eliseu Climent]], ni tota la banda de falsos [[Maulet|maulets]] que intentaren en més d'una ocasió atentar contra ell. |
| | | |
| == Obres publicades == | | == Obres publicades == |
Llínea 57: |
Llínea 57: |
| * ''[[Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana]]'' ([[1990]]) | | * ''[[Vocabulari Elemental de la Llengua Valenciana]]'' ([[1990]]) |
| * ''Vida i obra de l'escritor [[Lluís Fullana i Mira]]'' ([[1993]]). | | * ''Vida i obra de l'escritor [[Lluís Fullana i Mira]]'' ([[1993]]). |
− | * ''La catalanitat de les [[Normes de Castelló]] de la Plana de [[1932]''] ([[1995]]), obra que Emili Miedes dedicà a [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]], el pare Guinot. | + | * ''[[La catalanitat de les Normes de Castelló de la Plana de 1932]]'' ([[1995]]), obra que Emili Miedes dedicà a [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]], conegut com el pare Guinot. |
− | * ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant mes de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]). | + | * ''¿Ampar o Empar, Amparar o Emparar, Desamparats o Desemparats?''. ''El Catala, una variant més de l'Occita''. ''¿Esco/n o Escany?'' (Colecció Miscelànea Romànica nº 2. Editorial L'Oronella. Valéncia, [[1996]]). |
| * ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció. | | * ''Les Trobes en Lahors de la Verge Maria'' ([[2002]]). Nova transcripció. |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
| | | |
− | {{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions mes o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo mes granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria. | + | {{Cita|Emili Miedes Bisbal, investigador valencià, autor de numeroses obres filològiques lexicogràfiques sobre la llengua valenciana, de la que sempre ha dit: |
| + | 'és la primera llengua neollatina que va alcançar el seu Sigle d'Or', acaba de concloure un llibre, frut d'investigacions de molts anys a on manté la tesis de que el català és un dialecte de la llengua occitana:'El català és un dialecte de la llengua d'Oc'.|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} |
| + | |
| + | {{Cita|''En un artículo publicado por [[Pompeu Fabra]] en la revista 'Oc' (1936), reproducido por la revista 'El Eco de Sitges' (noviembre 1968), el ingeniero Pompeu Fabra decía: 'Yo tengo la esperanza de que podréis conseguir eso si establecéis, si conseguís una ortografía adecuada, si hacéis una buena selección de formas y construcciones, y si los diferentes dialectos, sabiamente depurados, se hacen préstamos recíprocos... Y habréis conseguido mucho más aún: El catalán se convertirá, ahora, en una variante más de la gran lengua occitana reencontrada.''|'El catalán es un dialecto de la lengua d'Oc'. Entrevista a Emili Miedes i Bisbal (''[[Las Provincias]]'', 14.9.1992), per [[Baltasar Bueno]]}} |
| + | |
| + | |
| + | {{Cita|No cal que li peguen voltes al nano. La finalitat de les [[Normes de Castelló]] ya l'han conseguida els catalanistes, mal que nos pese, i pese a tot el mal que nos han fet i que nos faran encara. Tot depen dels anims de lluita que presenten els bons valencians-valencianistes, incluits alguns estaments politics, religiosos i inclús eclesiastics. Hi ha que pensar que Crist tingué per traïdor a un elegit per Ell mateix, en el seu Colege Apostolic.|''La catalanitat de les Normes de Castello de la Plana de 1932'' (L'Oronella Servicis Editorials Valencians, 1995) per Emili Miedes}} |
| + | |
| + | |
| + | {{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions més o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Sigle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria. |
| | | |
− | Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va mes llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}} | + | Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero són tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del sigle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]]}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | |
− | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant mes de l'Occità”] | + | *[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'Emili Miedes “El Català, una variant més de l'Occità”] |
| *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 "La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932" - Emili Miedes - Cardona Vives] | | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1202 "La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932" - Emili Miedes - Cardona Vives] |
− | *[http://aledua.blogspot.com.es/2010/08/dalbalat-i-en-un-parell-decollons.html / Aledua blog] | + | *[http://aledua.blogspot.com.es/2010/08/dalbalat-i-en-un-parell-decollons.html D'Albalat i en un parell de...COLLONS - Aledua blog] |
| *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1948&tit=Emili%20Miedes%20i%20Bisbal:%20Nova%20transcripcio%20de%20%93Les%20Troves%20en%20lahors%20de%20la%20Verge%20Maria%94 Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria” - Joan Costa i Català - Cardona Vives] | | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1948&tit=Emili%20Miedes%20i%20Bisbal:%20Nova%20transcripcio%20de%20%93Les%20Troves%20en%20lahors%20de%20la%20Verge%20Maria%94 Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria” - Joan Costa i Català - Cardona Vives] |
| | | |