Canvis

== Opinions en prensa i revistes ==

== Opinions en prensa i revistes ==

   

   

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Referències valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

== Docència i plenitut ==

== Docència i plenitut ==

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure articuls i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Notes per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d'excursio en ells.  

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure articuls i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Referències per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d'excursio en ells.  

Preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.  

Preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.