Llínea 51: |
Llínea 51: |
| | nota1 = [[Dodoma]] és la capital oficial, [[Dar es Salaam]] és la capital [[de facte]] | | | nota1 = [[Dodoma]] és la capital oficial, [[Dar es Salaam]] és la capital [[de facte]] |
| }} | | }} |
− | | + | La '''República Unida de Tanzània''' (en [[suahili]] ''Jamhuri ya Muungano wa Tanzània''), o simplement '''Tanzània''', és un país situat en la costa est d'[[Àfrica]] central. Llimita al nort en [[Kénia]] i [[Uganda]], a l'oest en [[Ruanda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]], al sur en [[Zàmbia]], [[Malaui]] i [[Moçambic]] i a l'est en l'[[oceà Índic]]. El nom del país prové de l'unió de les paraules «[[Tanganika]]» i «[[Zanzibar]]». |
− | | |
− | | |
− | | |
− | La '''República Unida de Tanzània''' (en [[suahili]] ''Jamhuri ya Muungano wa Tanzània''), o simplement '''Tanzània''', és un país situat en la costa est d'[[Àfrica]] central. Llimita al nort en [[Kénia]] i [[Uganda]], a l'oest en [[Ruanda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]], al sur en [[Zàmbia]], [[Malawi]] i [[Moçambic]] i a l'est en l'[[oceà Índic]]. El nom del país prové de l'unió de les paraules «[[Tanganika]]» i «[[Zanzibar]]». | |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 65: |
Llínea 61: |
| === Comerciants índics === | | === Comerciants índics === |
| | | |
− | Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer [[Pèrsia|perses]] i despuix [[Aràbia|àraps]] (que nomenaren a la Tanzània continental '''''Azania''''', 'Terra de negres'). Estos buscaven especialment espècies, [[esclavitut|esclaus]] i [[marfil]], i en el temps varen acabar fundant colònies en la costa com l'illa de [[Zanzíbar]], [[Kilwa]] o [[Pemba]], que servien de port d'embarcament i desembarcament de qualsevol tipo de mercaderies i finalment acabaren convertint-se en una série de chicotets sultanats independents habitats per mestiços àrap-africans. En el [[sigle XVI]], [[Portugal]] va conquistar [[Zanzíbar]] i dominà la regió durant un sigle. En el [[sigle XVIII]], la costa fon anexada per [[Oman]], encara que en [[1832]] s'independisà com un sultanat en capital en Zanzíbar, governat per la dinastia ''Omani''. En les décades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i hagué d'evacuar a poc a poc els seus dominis en les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'[[Imperi Britànic]] en [[1896]], despuix d'una guerra de 38 min., la més curta de la Història. | + | Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer [[Pèrsia|perses]] i despuix [[Aràbia|àraps]] (que nomenaren a la Tanzània continental '''''Azania''''', 'Terra de negres'). Estos buscaven especialment espècies, [[esclavitut|esclaus]] i [[marfil]], i en el temps varen acabar fundant colònies en la costa com l'illa de [[Zanzíbar]], [[Kilwa]] o [[Pemba]], que servien de port d'embarcament i desembarcament de qualsevol tipo de mercaderies i finalment acabaren convertint-se en una série de chicotets sultanats independents habitats per mestiços àrap-africans. En el [[sigle XVI]], [[Portugal]] va conquistar [[Zanzíbar]] i dominà la regió durant un sigle. En el [[sigle XVIII]], la costa fon anexada per [[Oman]], encara que en [[1832]] s'independisà com un sultanat en capital en Zanzíbar, governat per la dinastia ''Omani''. En les décades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i hagué d'evacuar a poc a poc els seus dominis en les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'[[Imperi Britànic]] en [[1896]], despuix d'una guerra de 38 min., la més curta de l'Història. |
| | | |
| === Colonialisme europeu === | | === Colonialisme europeu === |
Llínea 75: |
Llínea 71: |
| === Història recent === | | === Història recent === |
| | | |
− | En [[1979]] Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per [[Idi Amin]], invadira i tractara d'anexar-se [[Kagera]], una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El [[11 d'abril]] de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, [[Kampala]], i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se. | + | En l'any [[1979]] Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per [[Idi Amin]], invadira i tractara d'anexar-se [[Kagera]], una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El [[11 d'abril]] de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, [[Kampala]], i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se. |
| | | |
− | En octubre de 1995 Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, [[Barata Cha Mapinduzi]] (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat [[Benjamin Mkapa]] jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el [[23 de novembre]] de [[1995]]. | + | En octubre de l'any [[1995]] Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, [[Barata Cha Mapinduzi]] (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat [[Benjamin Mkapa]] jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el [[23 de novembre]] de 1995. |
| | | |
− | En decembre de [[2005]], [[Jakaya Mrisho Kikwete]] fon triat president per a un periodo de cinc anys. | + | En [[decembre]] de [[2005]], [[Jakaya Mrisho Kikwete]] fon triat president per a un periodo de cinc anys. |
| | | |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
Llínea 87: |
Llínea 83: |
| Forma de Govern: República en president triat per cinc anys, dos vicepresidents, estos han de ser u, president de Zanzíbar, i un atre, Primer ministre. Assamblea Nacional de 291 membres; Càmara de Representants de Zanzíbar, de 75 membres. | | Forma de Govern: República en president triat per cinc anys, dos vicepresidents, estos han de ser u, president de Zanzíbar, i un atre, Primer ministre. Assamblea Nacional de 291 membres; Càmara de Representants de Zanzíbar, de 75 membres. |
| | | |
− | Cap d'Estat: Jakaya Kikwete (P. decembre del 2005)
| + | L'actual presidenta és Samia Suluhu. |
− | Primer ministre: Edward Ngoyayi Lowassa (des del [[30 de decembre]] del [[2005]])
| |
− | Pròximes eleccions: [[decembre]] del [[2010]].
| |
| | | |
| == Organisació polític-administrativa == | | == Organisació polític-administrativa == |
| | | |
− | [[Image:Tanzania Regions.png|thumb|200px|<center>Regions de Tanzània.</center>]] | + | [[File:Regions of Tanzania sw.svg|thumb|200px|<center>Regions de Tanzània.</center>]] |
| La divisió administrativa consistix en 30 regions. | | La divisió administrativa consistix en 30 regions. |
| | | |
Llínea 100: |
Llínea 94: |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| | | |
− | [[Image:Ngorongoro crater.jpg|thumb|250px|<center>Cràter del Ngorongoro.</center>]] | + | [[File:Ngorongoro-Crater-Rim-From-Bottom.JPG|thumb|250px|<center>Cràter del Ngorongoro.</center>]] |
− | Tanzània és un país d'Àfrica de l'est d'una superfície de 945.087 km2. Els països llimítrofs són al nort Kénia i Uganda, a l'oest Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo i al sur Zàmbia, Malawi i Moçambic. | + | Tanzània és un país d'Àfrica de l'est d'una superfície de 945.087 km2. Els països llimítrofs són al nort Kénia i Uganda, a l'oest Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo i al sur Zàmbia, Malaui i Moçambic. |
− | Vista des del nivell del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metros d'altitut que s'estén fins als llacs Malawi i Tanganika que partix des de la vall del Gran Rift, que comprén els [[Llac Natró|llacs Natró]], [[Llac Eyasi|Eyasi]] i [[Llac Manyara|Manyara]] que separa la cadena de montanyes del nort, dominada pel [[Kilimanjaro]], prop de la frontera en Kénia. | + | Vista des del nivell del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metros d'altitut que s'estén fins als llacs Malaui i Tanganika que partix des de la vall del Gran Rift, que comprén els [[Llac Natró|llacs Natró]], [[Llac Eyasi|Eyasi]] i [[Llac Manyara|Manyara]] que separa la cadena de montanyes del nort, dominada pel [[Kilimanjaro]], prop de la frontera en Kénia. |
| | | |
| Les condicions climàtiques semiàrides del nort i la presència de la [[mosca tsé-tsé]] en les regions del centre i de l'oest ha conduït a la població a agrupar-se en el restant del país. | | Les condicions climàtiques semiàrides del nort i la presència de la [[mosca tsé-tsé]] en les regions del centre i de l'oest ha conduït a la població a agrupar-se en el restant del país. |
Llínea 114: |
Llínea 108: |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |
| | | |
− | [[Image:800px-Tarangire-Natpark800600.jpg|thumb|250px|[[Sabana]] d'[[Acàcia|acàcies]] en el [[parc Nacional de Tarangire]].]] | + | [[File:Tarangire-Natpark800600.jpg|thumb|250px|[[Sabana]] d'[[Acàcia|acàcies]] en el [[parc Nacional de Tarangire]].]] |
| La major part del territori de Tanzània correspon al [[bioma]] de [[sabana]]. [[WWF]] distinguix en Tanzània set [[Ecorregió|ecorregions]] de sabana: | | La major part del territori de Tanzània correspon al [[bioma]] de [[sabana]]. [[WWF]] distinguix en Tanzània set [[Ecorregió|ecorregions]] de sabana: |
| * [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] en l'extrem noroest, entre el llac Victòria i Ruanda. | | * [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] en l'extrem noroest, entre el llac Victòria i Ruanda. |
Llínea 137: |
Llínea 131: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | [[Image:Fort-Zanzibar.jpg|thumb|280px|<center>Zanzíbar.</center>]] | + | [[File:Old Fort of Zanzibar.jpg|thumb|280px|<center>Zanzíbar.</center>]] |
| | | |
| | | |
Llínea 152: |
Llínea 146: |
| == Demografia == | | == Demografia == |
| | | |
− | [[Image:Tanzania-demography.png|thumb|250px|Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons la [[FAO]]. Població en millons d'habitants.]] | + | [[File:Tanzania-demography2.jpg|thumb|250px|Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons la [[FAO]]. Població en millons d'habitants.]] |
− | [[Image:Kids tanzania.jpg|thumb|250px|<center>Chiquets tanzans.</center>]] | + | [[File:Kids tanzania2.jpg|thumb|250px|<center>Chiquets tanzans.</center>]] |
| N'hi han 120 grups d'orige bantu que reunixen a la majoria de la població i no hi ha rivalitats entre els grups. Es parla [[suahili]] i [[idioma anglés|anglés]]. Una quarta part de la població viu en ciutats. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció en la secundària. Primària gratuïta. El 66% conta en servicis de salut. | | N'hi han 120 grups d'orige bantu que reunixen a la majoria de la població i no hi ha rivalitats entre els grups. Es parla [[suahili]] i [[idioma anglés|anglés]]. Una quarta part de la població viu en ciutats. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció en la secundària. Primària gratuïta. El 66% conta en servicis de salut. |
| | | |
Llínea 235: |
Llínea 229: |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | | + | {{commonscat|Tanzania}} |
− | * [http://www.tanzania.go.tz/ La República Unida de Tanzània] — Web oficial (en anglés) | + | * [https://www.tanzania.go.tz/ La República Unida de Tanzània] — Web oficial {{en}} |
− | * [http://www.tanzaniaparks.com/ parcs Naturals de Tanzània] — Web oficial (en anglés) | + | * [https://www.tanzaniaparks.com/ parcs Naturals de Tanzània] — Web oficial {{en}} |
− | * [http://www.kamusiproject.org/ Internet Living Swahili Dictionary]
| + | * [http://www.tanzania.eu www.tanzania.eu] |
− | * [http://www.tanzania.Eu www.tanzania.eu] | + | * [https://www.viajesyfotos.net/satelite/tanzania.htm Imàgens per satèlit de Tanzània] |
− | * [http://www.viajesyfotos.net/satelite/tanzania.Htm Imàgens per satèlit de Tanzània] | |
| | | |
| {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
− |
| |
− | {{Plantilla:Traduït de|es|Tanzania}}
| |
| | | |
| [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| + | [[Categoria:Tanzània]] |