2519
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Pla Sur''' de [[Valéncia]] es el nom ab el que se coneix el traçat del Nou Llit del riu [[Túria]], també dit ''Solució Sur''. Hidrològicament es el tram final del riu, des de [[Quart de Poblet]] fins a la desembocadura en el mar [[Mediterràneu]].
El '''Pla Sur''' de [[Valéncia]] és el nom en el que se coneix el traçat del Nou Llit del riu [[Túria]], també dit ''Solució Sur''. Hidrològicament és el tram final del riu, des de [[Quart de Poblet]] fins a la desembocadura en el mar [[Mediterràneu]].
== Historia ==
== Hisòria ==
[[Image: Azud_Repartiment_bajo.jpg|thumb||right|300px|Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu [[Túria]]]]
[[Image: Azud_Repartiment_bajo.jpg|thumb||right|300px|Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou llit del riu [[Túria]]]]
L' [[Assut del Repartiment]] es el punt d'inici del Nou Llit del riu [[Túria]]. Les avingudes sempre han sigut el problema de la ciutat de [[Valéncia]] des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees son propenses a la formació de fenòmens de pluja que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu [[Túria]]. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel (29 de setembre), Sant Martí (11 de novembre) i atres. El 22 de novembre de 1897 tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el 14 d'octubre de 1957 se repetí de nou, agravada per la següent del 15 d'octubre. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de [[Valéncia]] que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del [[Carraixet]]. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de [[Quart de Poblet]] fins al nort de [[Pinedo]], creuant per mig de l'[[Horta de Valéncia]]. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara.
L'[[Assut del Repartiment]] és el punt d'inici del Nou Llit del riu [[Túria]]. Les avingudes sempre han sigut el problema de la ciutat de [[Valéncia]] des de que existixen registres històrics. Les conques mediterrànees son propenses a la formació de fenòmens de pluja que descarreguen una gran intensitat en relativament poc temps. Des de sempre s'han registrat estes avingudes en la ciutat, que ha creixcut junt al llit del riu [[Túria]]. Conegudes per les dates dels sants en que succeïen, s'ha parlat de la riuada de Sant Miquel (29 de setembre), Sant Martí (11 de novembre) i atres. El 22 de novembre de 1897 tingué lloc ya una creixcuda extraordinària. Pero el 14 d'octubre de 1957 se repetí de nou, agravada per la següent del 15 d'octubre. El desastre fon de tal magnitut, que el Govern decidí elaborar un pla de defensa de [[Valéncia]] que minorara els danys per avingudes. S'elaboraren tres solucions: la Nort, Centre i Sur. La primera suponia la desviació del riu cap al Nort, unint-lo al barranc del [[Carraixet]]. La segona suponia la millora del traçat urbà existent i la tercera, la Solució Sur, la més costosa i colossal, suponia excavar un nou traçat des de les afores de [[Quart de Poblet]] fins al nort de [[Pinedo]], creuant per mig de l'[[Horta de Valéncia]]. Llògicament, els interessos de les constructores de l'época i les forces vives locals pressionaren per a que se realisara la més cara.
Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del 22 de juliol de 1958. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de 1961 establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de [[Valéncia]] i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (Cubiertas y Tejados) i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en Febrer de 1965, baix la direcció de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
Els treballs s'aprovaren pel Consell de Ministres del 22 de juliol de 1958. Les Corts Espanyoles en la Llei 81 de 1961 establiren les directrius de finançació del Pla Sur d'ordenació de [[Valéncia]] i la seua comarca basat en la Solució Sur. La Direcció General d'Obres Hidràuliques del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) adjudicà les obres a l'unió d'empreses CYT (''Cubiertas y Tejados'') i MZOV (companyia de construccions del Ferrocarril Madrit Zamora Orense i Vigo), començant els treballs en Febrer de 1965, baix la direcció de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]].
Així mateix, durant tot el temps que duraren les obres, s'establí que totes les cartes i paquets postals que se remitien des de Valéncia tindrien que dur un sagell adicional de correus per valor de 25 céntims de peseta, per a en açò sufragar en medida l'important obra hidràulica.
Les obres de la desviació del riu acabaren el 22 de decembre de 1969 oficialment, següent el Cap de l'Estat Don [[Francisco Franco]] en una visita a les obres del Pla Sur, donant-se per acabat, i quedant pendent només alguns remats en vials, ajardinaments i chicotetes obres. Cap a 1973 estan finalisades les obres i ya deixen de passar les aigües per el vell llit del [[Túria]] i ho fan per el Nou Llit.
En el temps, se modifiquen els vials marginals de tal manera que passen a ser la [[V-30]], quedant el marginal dret en direcció al mar i el marginal esquerre en direcció a l'interior, adaptant-se a este sentit únic els diversos enllaços existents.
== Obres singulars ==
== Obres singulars ==
El nou llit te dos obres hidràuliques singulars, que son l'[[Assut del Repartiment]] en el seu orige, construït per a repartir les aigües a les sequies de la [[Vega de Valéncia]], de les quals les preses quedaren en el vell llit, ara en sec, i l'assut de [[Chirivella]], construït per a fer perdre cota al traçat del llit i evitar que la circulació de l'aigua entrara en turbulència i erosionara el llit.
En quant als ponts, primitivament se dissenyaren deu ponts, dels quals tres son de ferrocarril i set de carreteres i carrers. Posteriorment s'adicionaren cinc nous ponts, per a donar fluïdea a les noves autovies i a la modificació del sentit de circulació únic de les marginals de la [[V-30]], per a facilitar el pas de la nova autovia dels pobles del sur, i la autovia d'[[El Saler]]. Recentment, sa construït un nou pont de ferrocarril, per al pas de l'[[Altes Velocitats Espanyoles|AVE]]. Així puix, d'inici a fi, els ponts existents son:
En quant als ponts, primitivament se dissenyaren deu ponts, dels quals tres son de ferrocarril i set de carreteres i carrers. Posteriorment s'adicionaren cinc nous ponts, per a donar fluïdea a les noves autovies i a la modificació del sentit de circulació únic de les marginals de la [[V-30]], per a facilitar el pas de la nova autovia dels pobles del sur, i la autovia de [[El Saler]]. Recentment, sa construït un nou pont de ferrocarril, per al pas del [[Altes Velocitats Espanyoles|AVE]]. Així puix, d'inici a fi, els ponts existents son:
* Pont de la [[V-30]] cap a la marginal dreta.
* Pont de la [[V-30]] cap a la marginal dreta.
* Pont de [[Quart de Poblet]] a [[Mislata]].
* Pont de [[Quart de Poblet]] a [[Mislata]].
* Pont de [[Chirivella]], cap a la [[A-3]].
* Pont de [[Chirivella]], cap a l'[[A-3]].
* Pont del ferrocarril a [[Utiel]] i [[Conca]].
* Pont del ferrocarril a [[Utiel]] i [[Conca]].
* Pont de la Autovia de [[Torrent]], cap a la [[CV-36]].
* Pont de la Autovia de [[Torrent]], cap a la [[CV-36]].
* Pont de ferrocarril de la Llínea 1 del Metro (entre Sant Isidre i Valéncia Sur)
* Pont de ferrocarril de la Llínea 1 del Metro (entre Sant Isidre i Valéncia Sur)
* Pont en del ferrocarril d'[[Alta Velocitat Espanyola|AVE]].
* Pont en del ferrocarril de l'[[Alta Velocitat Espanyola|AVE]].
* Pont de la autovia [[CV-400]] cap als pobles del Sur.
* Pont de la autovia [[CV-400]] cap als pobles del Sur.
* Pont de la Avinguda Real de Madrit.
* Pont de la Avinguda Real de Madrit.
* Pont de la [[V-31]] cap a la [[Pista de Silla]].
* Pont de la [[V-31]] cap a la [[Pista de Silla]].
* Pont de la Carrera En Corts, entre [[Mercavalencia]] i [[Castellar]].
* Pont de la Carrera En Corts, entre [[Mercavalencia]] i [[Castellar]].
* Pont de la [[CV-500]], Autovia de [[El Saler]].
* Pont de la [[CV-500]], Autovia d'[[El Saler]].
* Pont de la Carrera del Riu, entre [[La Punta]] i [[Pinedo]].
* Pont de la Carrera del Riu, entre [[La Punta]] i [[Pinedo]].
* Pont de la [[V-30]] des del marginal dret cap al Port.
* Pont de la [[V-30]] des del marginal dret cap al Port.
Ademés, existixen passos subterràneus baix el llit, la majoria d'obres hidràuliques, com les sequies que des del [[Assut del Repartiment]] creuen cap al marge esquerre, la [[Sequia de Mislata]], la acomesa d'Aigües Potables des de la depuradora de [[Manises]], el colector de la depuradora Quart-Benàger, la acomesa d'aigües potables des de la depuradora de [[Picassent]], la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de Favara]] i la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de l'Or]]. Per últim, la llínea 3 del Metro també creua subterrànea, entre les estacions de Mislata-Almassil i Faitanar.
Ademés, existixen passos subterràneus baix el llit, la majoria d'obres hidràuliques, com les sequies que des de l'[[Assut del Repartiment]] creuen cap al marge esquerre, la [[Sequia de Mislata]], l'acomesa d'Aigües Potables des de la depuradora de [[Manises]], el colector de la depuradora Quart-Benàger, l'acomesa d'aigües potables des de la depuradora de [[Picassent]], la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de Favara]] i la conducció d'aigües des de la depuradora de [[Pinedo]] a la [[sequia de l'Or]]. Per últim, la llínea 3 del Metro també creua subterrànea, entre les estacions de Mislata-Almassil i Faitanar.
== Dates Técniques ==
== Dates Técniques ==
Llongitut del llit: 11.868 m
Llongitut del llit: 11.868 m
Capacitat nominal: 5.000 m3/s
Capacitat nominal: 5.000 m3/s
Esta dividit en tres trams, ab perfils diferents:
Esta dividit en tres trams, en perfils diferents:
* Primer tram, des de [[Quart de Poblet]] fins al assut de Chirivella.
* Primer tram, des de [[Quart de Poblet]] fins a l'assut de Chirivella.
Llongitut 3.159 m.
Llongitut 3.159 m.
Amplària 175 m.
Amplària 175 m.
Profunditat 7,5 m.
Profunditat 7,5 m.
Pendent 0,001.
Pendent 0,001.
Revestiment lateral de formigó ab talús 2/1.
Revestiment lateral de formigó en talús 2/1.
Defensa escullera fondo 10 m.
Defensa escullera fondo 10 m.
* Segon tram, des del assut de Chirivella fins al pont de la [[Pista de Silla]].
* Segon tram, des de l'assut de Chirivella fins al pont de la [[Pista de Silla]].
Llongitut 5.641 m.
Llongitut 5.641 m.
Amplària 175 m.
Amplària 175 m.
Profunditat 6,1 m.
Profunditat 6,1 m.
Pendent 0,0034.
Pendent 0,0034.
Revestiment lateral de formigó ab talús 2/1.
Revestiment lateral de formigó en talús 2/1.
Defensa escullera fondo total.
Defensa escullera fondo total.
* Tercer tram, des del pont de la [[Pista de Silla]] fins al mar.
* Tercer tram, des del pont de la [[Pista de Silla]] fins al mar.
Profunditat Variable.
Profunditat Variable.
Pendent 0,001.
Pendent 0,001.
Revestiment lateral de escullera ab talús 4/1.
Revestiment lateral de escullera en talús 4/1.
Defensa escullera fondo 10 m.
Defensa escullera fondo 10 m.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
Follet informatiu del Pla Sur de Valéncia publicat per la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] en [[1970]], ab motiu de la recepció de l'Obra per l'Estat i la seua posada en servici.
Follet informatiu del Pla Sur de Valéncia publicat per la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]] en [[1970]], en motiu de la recepció de l'Obra per l'Estat i la seua posada en servici.
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Plan_Sur}}
[[Categoria:Riu Túria]]
[[Categoria:Riu Túria]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]]