Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | | |
| == Regne dels Països Baixos (1839-……) == | | == Regne dels Països Baixos (1839-……) == |
− | Després del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]].
| + | Despuix del [[Tractat de Londres (1839)]], les fronteres definitives es varen fixar i el nom de l'estat s'escorçà a '''Regne dels Països Baixos'''. Al morir Guillem III en l'any [[1890]] sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburc adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la [[llei sàlica]]. Esta llei impedí que [[Guillemina I dels Països Baixos]] se convertix en Gran Duquessa. Llavors, el tro de [[Luxemburc]] passà de la [[Casa d'Orange-Nassau]] a la [[Casa de Nassau-Weilburg]], una atra branca de la [[Casa de Nassau]]. |
| | | |
| [[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]] | | [[Image:GezichtOpNieuwAmsterdam.jpg|thumb|left|[[Nova Àmsterdam]] en l'any [[1664]], abans que fora canviada en els britànics per [[Surinam]]. Baix els britànics es convertí en la ciutat de [[Nova York]].]] |
Llínea 42: |
Llínea 42: |
| Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. | | Entre el [[31 de giner]] i [[1 de febrer]] de [[1953]] el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels [[dic]]s que protegien les províncies del sur-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa va ser un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre l'habitual), explicat per una forta [[marea]] i [[sobreelevació per onage]]. Les conseqüències no foren a soles econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del [[Pla Delta]]) i fins i tot polítiques, en acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar damunt de les infraestructures, a emmarcar en el context de [[Guerra Freda]] del moment. |
| | | |
− | Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]].
| + | Despuix de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant arrere l'era de neutralitat i apropiant-se dels seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del [[Benelux]] ('''Be'''lgica, '''Ne'''therlands (Països Baixos) i '''Lux'''emburc), i fon un dels 12 fundadors de l'[[OTAN]] i un dels 6 fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]], la qual evolucionà, a través de la [[Comunitat Econòmica Europea]], cap a la [[Unió Europea]]. Al mateix temps que atres països que són membres, adoptà l'[[euro]] en [[2001]], abandonant la seua anterior moneda, el [[florí]]. |
| | | |
| En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat. | | En els anys 60 i 70 el país vixqué una época de canvi cultural. Especialment els jóvens rebujaren les tradicionals llínies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes mig-ambientals, que portaren a lliberalisar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els assunts relacionats en la homosexualitat. |