Canvis

Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:

Mentres que la llengua estava fortament atacada, anaren apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periot [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Aparegueren diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença preparà l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:

* El moviment dels sabis

* El moviment dels sabis

:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.

:Despuix de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[sigle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a l'investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mija]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i l'història del Migdia francés.

* El moviment obrer

* El moviment obrer

:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.

:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és l'unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc prou alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.