119 717
edicions
Canvis
Text reemplaça - 's on ' a 's a on '
El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
El que era en els seus començaments un ferrocarril principalment agrícola se convertí, amijanant dels [[anys 1940|anys 40]], en un servici articulador de les comarques que començaven un chicotet desenroll industrial: podem destacar la construcció de molins de farina en vàries de les seues estacions, els filats per a la peixca en [[Callosa del Segura]], les plantacions de cànem d'[[Albatera]] i la florescent fabricació d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres zones d'Espanya.
En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.
En els [[anys 1960|anys 60]], degut al gran creiximent demogràfic i urbanístic d'[[Elig]], se soterra la llínea al seu pas per esta ciutat a través d'un túnel de 5,5 quilómetros a on se troben actualment les estacions d'Elig-Parc i Elig-Carrús.<ref>[http://www.pspv-psoe.net/pspv/noticies/noticies_detall.php?recordID=144 Motivació de la ''Proposició No de Llei del Diputat Justo González sobre el desdoblament de la llínea Alacant-Múrcia''] ''PSPV-PSOE'' (consultat en giner de 2008)</ref> Encara que la llínea s'havia traçat a una certa distancia del casc urbà en els seus orígens, queda englobada pels barris septentrionals de la ciutat.
Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].
Despuix de clausurar en [[1984]] el ramal a [[Torrevella]] que partia de [[Catral]], la llínea s'incorpora a la ret de [[rodalies Múrcia/Alacant]], per a lo qual se gasten automotors de la [[serie 592 de Renfe]] ("gamells"). En eixe moment la llínea contava en les estacions actuals i tres més en el [[terme municipal]] de [[Múrcia]] donant servici a les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].