Canvis

=== Espanya ===

=== Espanya ===

Després de l’entrada en vigor en l'any [[2007]] de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), la definició tradicional queda relegada simplement als contractes públics que celebren les Administracions Públiques. Junt ad ells, n’hi ha atres contractes públics que, sobre ser celebrats per Entitats que tenen titularitat pública, tenen un règim jurídic privat. Aixina puix, en més propietat, hem de parlar de “contractes del sector públic” que es poden celebrar per diversos tipos de subjectes:

Despuix de l’entrada en vigor en l'any [[2007]] de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), la definició tradicional queda relegada simplement als contractes públics que celebren les Administracions Públiques. Junt ad ells, n’hi ha atres contractes públics que, sobre ser celebrats per Entitats que tenen titularitat pública, tenen un règim jurídic privat. Aixina puix, en més propietat, hem de parlar de “contractes del sector públic” que es poden celebrar per diversos tipos de subjectes:

* 1. Subjectes considerats Poders Adjudicadors per la LCSP

* 1. Subjectes considerats Poders Adjudicadors per la LCSP

* 2. Subjectes que no són considerats Poders Adjudicadors per la LCSP.

* 2. Subjectes que no són considerats Poders Adjudicadors per la LCSP.

* Les fases d’eixecució i extinció es regiran per les normes de dret privat.

* Les fases d’eixecució i extinció es regiran per les normes de dret privat.

Això és important, puix que el dret administratiu concedix a l’Administració una série de prerrogatives durant l’eixecució contractual (interpretació unilateral, modificació unilateral, imposició de penalitats...) que deixen d’existir en el contracte privat. Després no pot definir-se el contracte del sector públic com un contracte a on una de les parts te unes facultats exorbitants, ya que això a soles es pot predicar del contracte administratiu que, com hem vist, és un subtipo de contracte públic.

Això és important, puix que el dret administratiu concedix a l’Administració una série de prerrogatives durant l’eixecució contractual (interpretació unilateral, modificació unilateral, imposició de penalitats...) que deixen d’existir en el contracte privat. Despuix no pot definir-se el contracte del sector públic com un contracte a on una de les parts te unes facultats exorbitants, ya que això a soles es pot predicar del contracte administratiu que, com hem vist, és un subtipo de contracte públic.