Canvis

1 byte eliminat ,  19:30 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 2: Llínea 2:     
== Història ==
 
== Història ==
Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)
+
Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Despuix han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)
 
   
 
   
 
Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.
 
Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.
123 643

edicions