Llínea 68: |
Llínea 68: |
| | | |
| [[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerun en l'actualitat</CENTER>]] | | [[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerun en l'actualitat</CENTER>]] |
− | Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>
| + | Despuix que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Despuix de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/> |
| | | |
| Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> | | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> |
Llínea 78: |
Llínea 78: |
| El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/> | | El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/> |
| | | |
− | === Després de l'independència === | + | === Despuix de l'independència === |
| | | |
| El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref> | | El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref> |