Llínea 33: |
Llínea 33: |
| Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana|valencians]] pero també dels [[Aragó|aragonesos]] i dels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional. | | Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana|valencians]] pero també dels [[Aragó|aragonesos]] i dels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional. |
| | | |
− | ==Després de la guerra== | + | ==Despuix de la guerra== |
| Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia. | | Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia. |
| | | |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | | |
| ==La fase italiana== | | ==La fase italiana== |
− | Després d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]].
| + | Despuix d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]]. |
| | | |
| En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta. | | En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta. |
Llínea 49: |
Llínea 49: |
| | | |
| ==Segon regnat== | | ==Segon regnat== |
− | Després de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda el [[1726]].
| + | Despuix de la mort del seu fill, la política de '''Felip V''' va encaminar-se a la reconciliació en el Sacre Imperi. Aixina, per mediació de l'home de confiança del rei, el baró de Ripperda, el qual intentà conseguir el matrimoni de dos fills del rei en princeses austríaques, lo que li va permetre realisar una aliança contra un possible conflicte en [[França]]. El fracàs de les negociacions del [[baró]] comportà la seua caiguda el [[1726]]. |
| | | |
| Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]]. | | Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al cap de l'Administració Central. El [[1733]], firmà en França el [[Primer Pacte de Família]], que donà recolzament al rei francés en la seua lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Per mig d'esta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fon nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]]. |