Canvis

6 bytes eliminats ,  19:04 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 68: Llínea 68:  
De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.  
 
De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.  
   −
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}
+
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Despuix dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}
    
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.
 
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.
Llínea 78: Llínea 78:  
L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].
 
L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de [[Félix Houphouët-Boigny]], president de la república i líder del ''Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire'' (PDCI) fins a la seua mort, el [[7 de decembre]] de [[1993]]. Fon un dels fundadors de la ''Rassemblement Démocratique Africain'' (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte [[Mauritània]].
   −
Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
+
Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en [[1944]] com a fundador del ''Syndicat Agricole Africain'', una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Despuix de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de [[1946]] fins a [[1959]], va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Despuix dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
    
En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.
 
En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, [[Níger]], Alt Volta ([[Burkina Faso]]), i Dahomei ([[Bènin]]) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.
Llínea 84: Llínea 84:  
Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.
 
Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en [[octubre]] de [[1990]] i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.
   −
=== Després de la mort d'Houphouët-Boigny ===
+
=== Despuix de la mort d'Houphouët-Boigny ===
    
Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.
 
Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat [[Henri Konan Bédié]] qui fon president del Parlament.
Llínea 104: Llínea 104:  
Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
 
Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
   −
Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
+
Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Despuix fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Despuix vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].
    
Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.
 
Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.
124 521

edicions