Canvis

2 bytes eliminats ,  19:03 24 maig 2021
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 48: Llínea 48:  
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
 
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
   −
Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cit]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
+
Despuix d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cit]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
    
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
 
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
   −
Després de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
+
Despuix de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
    
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
 
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
124 373

edicions