Canvis

{{principal|Experiment de Millikan}}

{{principal|Experiment de Millikan}}

[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]

[[Archiu:Robert-millikan2.jpg|thumb|100px|left|[[Robert Andrews Millikan]] ]]

El físic [[USA|estadounidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Després realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10^-19 [[coulomb]].  

El físic [[USA|estadounidenc]] [[Robert Andrews Millikan]] ([[1868]]-[[1953]]) és conegut principalment per haver mesurat la càrrega de l'[[electró]], ya descoberta per J. J. Thomson. Estudià en un principi la [[radioactivitat]] dels minerals d'[[urani]] i la descàrrega en els gasos. Despuix realisà investigacions sobre radiacions ultraviolades. Per mig del seu experiment de la gota d'[[oli]], també conegut com a ''[[experiment de Millikan]]'', determinà la càrrega de l'[[electró]]: 1,602 × 10^-19 [[coulomb]].  

La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és la unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perqué tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.  

La [[Càrrega elèctrica|càrrega]] de l'[[electró]] és la unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perqué tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[electró]] i el [[protó]] tenen la mateixa càrrega absoluta, pero de signes oposts. Convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.  

==Segona mitat del [[sigle XX]]: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==

==Segona mitat del [[sigle XX]]: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==

{{principal|Era espacial}}

{{principal|Era espacial}}

Després de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els [[Estats Units]] i l'[[Unió Soviètica]] presencià la frenètica [[carrera d'armaments]] i la [[carrera espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països.  

Despuix de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els [[Estats Units]] i l'[[Unió Soviètica]] presencià la frenètica [[carrera d'armaments]] i la [[carrera espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països.  

En la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació en la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que en el bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i [[Japó]] permeté que en abdós espais es poguera continuar a la vanguarda de la ciència i la tecnologia, ademés de contribuir en la [[fuga de cervells]] als espais centrals.

En la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació en la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que en el bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i [[Japó]] permeté que en abdós espais es poguera continuar a la vanguarda de la ciència i la tecnologia, ademés de contribuir en la [[fuga de cervells]] als espais centrals.