126 635
edicions
Canvis
→La dictadura de Teodoro Obiang
==== La dictadura de Teodoro Obiang ====
==== La dictadura de Teodoro Obiang ====
El [[3 d'agost]] de [[1979]], Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia segut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.
En [[juliol]] de [[1982]], el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc despuix, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 varen tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.
En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (giner-febrer de 1992).
En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (giner-febrer de 1992).
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).
Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de març 1999 veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig del 2000 varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.
Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de [[març]] [[1999]] veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig dev l'any [[2000]] varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.
En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).
En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).
En 2003, es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detenguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En 2004, el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
En l'any [[2003]], es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detenguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En [[2004]], el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.