Canvis

En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

[[Image:250px-Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

[[File:Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].

En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].