Canvis

L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

[[Image:250px-Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

[[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

A partir de [[1975]], l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de [[llenya]] a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa a soles el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca.

A partir de [[1975]], l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de [[llenya]] a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa a soles el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca.