Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Pilareta.jpg|thumb|right|Pilareta]]
+
[[Archiu:Pilareta1.jpg|thumb|270px|Pilareta]]
    
'''Pilar García Comeche, «Pilareta'''», va naixer en l'any [[1930]] en el barri de [[Russafa]] de la ciutat de [[Valéncia]], i va faltar el dia [[14 de giner]] de [[2017]], als 87 anys d'edat.
 
'''Pilar García Comeche, «Pilareta'''», va naixer en l'any [[1930]] en el barri de [[Russafa]] de la ciutat de [[Valéncia]], i va faltar el dia [[14 de giner]] de [[2017]], als 87 anys d'edat.
Llínea 10: Llínea 10:     
En [[1950]] es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.
 
En [[1950]] es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.
 
+
[[Archiu:Pilareta2.jpg|thumb|250px|Pilareta]]
 
   
Durant una nit de ronda en [[Rocafort]], en l'any [[1952]], el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.
 
Durant una nit de ronda en [[Rocafort]], en l'any [[1952]], el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.
    
Des de [[1974]], i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.
 
Des de [[1974]], i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.
 +
 +
[[Archiu:Pilareta3.jpg|thumb|250px|Homenaje a Pilareta en l'any [[2015]]]]
    
Des dels [[anys 1960]] va portar el cant valencià per tota [[Espanya]] i [[Europa]] en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de [[1976]] en el Grup de Danses La Senyera fundat per ella mateixa. En [[1983]], en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del [[Papa]] Juan Pablo II. En [[1984]] varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara ([[Itàlia]]). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme ([[1972]]) i [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"|Pastoret]] ([[1973]]), en el seu propi grup ([[1981]], [[1986]], [[1993]]) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil.
 
Des dels [[anys 1960]] va portar el cant valencià per tota [[Espanya]] i [[Europa]] en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de [[1976]] en el Grup de Danses La Senyera fundat per ella mateixa. En [[1983]], en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del [[Papa]] Juan Pablo II. En [[1984]] varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara ([[Itàlia]]). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme ([[1972]]) i [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"|Pastoret]] ([[1973]]), en el seu propi grup ([[1981]], [[1986]], [[1993]]) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil.
 
   
 
   
 
Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.
 
Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.
      
En [[novembre]] de [[2015]], i ya en 85 anys, va entusiasmar a un [[Palau de la Música]] ple en un festival dedicat a Joaquín Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983. Queda un llegat de gravacions sonores de la seua chorrada de veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.  
 
En [[novembre]] de [[2015]], i ya en 85 anys, va entusiasmar a un [[Palau de la Música]] ple en un festival dedicat a Joaquín Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983. Queda un llegat de gravacions sonores de la seua chorrada de veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.  
126 672

edicions