Canvis

sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
[[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
 
[[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
   −
[[File:Monestir de sant Jeroni de Cotalba, jardí romàntic.jpg|thum|300px|Jardines del monasteri]]
+
[[File:Monestir de sant Jeroni de Cotalba, jardí romàntic.jpg|thumb|300px|Jardines del monasteri]]
    +
[[File:Cotalba bassa per regar.JPG|thumb|300px|Bassa agrícola]]
   −
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
+
El '''Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
    
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 14: Llínea 15:  
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
 
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
   −
*La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
+
* La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
   −
*L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.  
+
* L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.  
   −
*L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
+
* L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
   −
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].
+
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i més clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].
    
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta.  
 
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta.  
Llínea 30: Llínea 31:  
== Visites ==
 
== Visites ==
 
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri.
 
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[PR-100]]
 +
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
 +
* [[Ruta dels Clàssics]]
 +
* [[Alfons el Vell]]
 +
* [[Pere March]]
 +
* [[Ausias March]]
 +
* [[Els Borja]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=138 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià]
 +
* Mateo Gómez, Isabel; López-Yarto Elizalde, Amelia; Prados García, José María (1999). Iberdrola, ed. El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo. ISBN 84-7490-552-4
 +
* Picó, Maria Josep «La ruta dels monestirs». Sàpiens [Barcelona], núm. 112, desembre 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.
 +
* Valéncia Terra i Mar. Diputació de Valéncia, ed. (3 de diciembre de 2013). «La Ruta dels Clàssics»
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana''
 
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana''
*Jesús Eduard Alonso i López. ''Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX)''. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
+
* Alonso López, Jesús Eduart (1988). Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX). Gandía: CSIC Alfons el Vell. ISBN 84-86927-00-5
*Fernando Mut Oltra i Vicente Palmer Terrades. ''Real Monasterio de Sant Jeronimo de Cotalba''. Fernando Mut Editor, Gandia: 1999. ISBN 84-60591166
+
* Delicado Martínez, Francisco Javier; Ballester Hermán (2000). «El Monasterio de Cotalba (Gandía), una fundación Jerónima del Siglo XIV». Ars Longa (Universitat de Valéncia) (9-10): 73-86. ISSN 1130-7099.
 
+
* Mut Oltra, Fernando; Palmer Terrades, Vicente (1999). Fernando Mut, ed. Real Monasterio de San Jerónimo de Cotalba. Gandía. ISBN 84-605-9116-6
== Vore també ==
+
* Zaragozá Catalán, Arturo. Generalitat Valenciana, ed. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Primer catálago de la exposición
*[[PR-100]]
  −
*[[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
  −
*[[Ruta dels Clàssics]]
  −
*[[Alfons el Vell]]
  −
*[[Pere March]]
  −
*[[Ausias March]]
  −
*[[Els Borja]]
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]
+
{{Commonscat|Monastery of Sant Jeroni de Cotalba}}
*[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni.html Ruta dels monasteris de la Safor: Sant Jeroni de Cotalba]
  −
*[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Imàgens sobre el Monasteri]
     −
==Referencies==
+
* [https://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]
{{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Jerónimo_de_Cotalba}}
+
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=313 Ficha Declaració BIC en la Direcció General de Patrimoni]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Jer%C3%B3nimo_de_Cotalba Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba en Wikipedia]
    
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Monasteris]]
+
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
26 239

edicions