Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{destacat}} | | {{destacat}} |
− | | + | {{Valéncia}} |
| [[File:Seu plaçareina.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Catedral]] | | [[File:Seu plaçareina.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Catedral]] |
| [[File:Valenciacathedral.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]] | | [[File:Valenciacathedral.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]] |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal. | | L'estructura principal de la Catedral de Valéncia s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal. |
| | | |
− | Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –fins i tot ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref> | + | Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –inclús ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref> |
| | | |
| Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau. | | Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau. |
Llínea 102: |
Llínea 102: |
| | | |
| === Cimborri === | | === Cimborri === |
− | D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet de que l'armaçó de pedra està reduït al mínim. | + | D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (del [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet de que l'armaçó de pedra està reduït al mínim. |
| | | |
| El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria composta per huit nervis i plementèria de [[rajola]]. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic. | | El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria composta per huit nervis i plementèria de [[rajola]]. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic. |
Llínea 152: |
Llínea 152: |
| | | |
| == Elements singulars de la catedral == | | == Elements singulars de la catedral == |
| + | |
| + | Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa en l'exterior del temple: |
| | | |
| [[File:Almoina passadís.jpg|thumb|200px|Passadís des de la Catedral al [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] ]] | | [[File:Almoina passadís.jpg|thumb|200px|Passadís des de la Catedral al [[Palau Arquebisbal de Valéncia]] ]] |
| | | |
− | Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa en l'exterior del temple:
| + | *La porta oriental, nomenada ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref> |
− | | + | *La chicoteta capella septentrional, nomenada ''de Sant Jordi'', a on es va celebrar la primera missa (s. XIII) |
− | *La porta oriental, cridada ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref> | + | *L'arcada nort-occidental, nomenada ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI) |
− | *La chicoteta capella septentrional, cridada ''de Sant Jordi'', a on es va celebrar la primera misa (s. XIII) | + | *La porta occidental, nomenada '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV) |
− | *L'arcada nort-occidental, cridada ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI) | + | *El campanar, nomenat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV) |
− | *La porta occidental, cridada '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV) | + | *La porta meridional, nomenada '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII) |
− | *El campanar, cridat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV) | |
− | *La porta meridional, cridada '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII) | |
| | | |
| Pel que fa a l'interior del temple cal destacar: | | Pel que fa a l'interior del temple cal destacar: |
Llínea 196: |
Llínea 196: |
| {{Reflist}} | | {{Reflist}} |
| | | |
− | == Bibliografia consultada ==
| + | * Bérchez, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570). Valéncia, Bancaixa, 1994, pàg. 37 ISBN 84-87684-49-1 |
| + | * [[Enciclopèdia Espasa]] v. 25, pàg. 769, (ISBN 84-239-4525-1) |
| + | * Martínez Rondán, Josep. El retaule de la Resurrecció de la Seu de Valéncia. Sagunt, 1998 |
| + | * Olmedo de Cerdá, María Francisca. Callejeando por Valencia, pág. 213. Carena Editors, S.l. ISBN 84-87398-72-3 |
| | | |
− | *García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008. | + | == Bibliografia == |
− | *Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2 | + | |
− | *Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996. | + | * García Martínez, José Luis (2014). «El desaparecido patrimonio mueble del Palacio Arzobispal de Valencia.». e-rph (14): 183-203 |
| + | * García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008 |
| + | * Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996 |
| + | * Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Ediciones Bromera, Colección Grans Obres, Alzira. Segunda edición, mayo de 2007, pag.s 82-84 |
| + | * Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2 |
| + | * Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntamenty de Valéncia, Valéncia. Quinta Edición 1989 |
| + | * Simó, Trinidad y Sebastià, Anna: Grande Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Ibérica, 2005. Volumen IV, pag.s 214-216, ve: "Catedral de Valencia" |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia Commons|Catedral de Valéncia]
| + | {{commonscat|Saint Mary of Valencia Cathedral}} |
− | *[http://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç] | + | *[https://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç] |
− | *[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Catedral.Html Comunitat Valenciana. Iglésia catedral basílica metropolitana de Santa Maria.] GothicMed. Un museu virtual d'arquitectura gòtica mediterrànea
| + | *[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.html Fotografies] |
− | *[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.Html Fotografies] | |
− | *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]
| |
− | | |
− | {{Traduït de|es|Catedral_de_Santa_María_de_Valencia}}
| |
| | | |
| {{Monuments de Valéncia}} | | {{Monuments de Valéncia}} |
| + | {{Llista artículs destacats}} |
| | | |
| | | |