124 718
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Harmòniques L'harmònica (del llatí harmonĭcus, i este del grec ἁρμονικός) és un Instrument musical de…»
[[File:Gaitas.jpg|thumb|250px|Harmòniques]]
L'harmònica (del [[llatí]] harmonĭcus, i este del [[grec]] ἁρμονικός) és un Instrument musical de vent compost per un conjunt de llàmines de [[vidre]] o [[metal]] dividides entre elles per llengüetes individuals per a cada nota musical , que quan se bufa o s’aspira produïx diversos sons.
Cada llengüeta té un to individual: Cada to està determinat pel tamany de la llengüeta. Les llengüetas més llargues produïxen un sò profunda i baix, mentres que les més curtes produïxen un més agut.
L'harmònica de cristal va ser inventada en [[China]] en l'any 3000 a. C. aproximadament. L'emperatriu Nyn-Kwa posseïa un instrument de llengüeta conegut com sheng (que significa «veu sublim»).
En l'any [[1821]], un relojero [[Alemanya|alemà]] de 16 anys cridat [[Christian Buschmann|Christian Friedrich Ludwig Buschmann]] va inventar una espècie d'harmònica de boca, en unir quinze llengüetas de tubo. Va donar a este instrument el nom de Mund-eoline («arpa eòlica de boca»).
En [[1822]], Christian Buschmann li va agregar a la seua harmònica una mancha de [[cuiro]] vertical, per a tindre les mans lliures per al seu treball. Un constructor d'instruments musicals, el vienés Cyrillus Demian ([[1772]]-[[1847]]), li va furtar esta idea primitiva, la va desenrollar i en l'any [[1829]] va construir el primer [[acordeó]].
Buschmann va perfeccionar la seua harmònica com a instrument musical en l'any [[1827]].
L’harmònica, és un dels instruments més venuts durant el [[sigle XX]] i és també el primer instrument en ser tocat en l'espai.
Cada quatre anys, en [[autumne]], se celebra una competició d'harmònica, la World Harmonica Festival, en Trossingen, [[Alemània]], sèu de l'empresa d'harmòniques Hohner. Ademés hi ha taller d'harmònica màster, que se celebra cada any.
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Instruments musicals]]
[[Categoria:Instruments musicals de vent]]
L'harmònica (del [[llatí]] harmonĭcus, i este del [[grec]] ἁρμονικός) és un Instrument musical de vent compost per un conjunt de llàmines de [[vidre]] o [[metal]] dividides entre elles per llengüetes individuals per a cada nota musical , que quan se bufa o s’aspira produïx diversos sons.
Cada llengüeta té un to individual: Cada to està determinat pel tamany de la llengüeta. Les llengüetas més llargues produïxen un sò profunda i baix, mentres que les més curtes produïxen un més agut.
L'harmònica de cristal va ser inventada en [[China]] en l'any 3000 a. C. aproximadament. L'emperatriu Nyn-Kwa posseïa un instrument de llengüeta conegut com sheng (que significa «veu sublim»).
En l'any [[1821]], un relojero [[Alemanya|alemà]] de 16 anys cridat [[Christian Buschmann|Christian Friedrich Ludwig Buschmann]] va inventar una espècie d'harmònica de boca, en unir quinze llengüetas de tubo. Va donar a este instrument el nom de Mund-eoline («arpa eòlica de boca»).
En [[1822]], Christian Buschmann li va agregar a la seua harmònica una mancha de [[cuiro]] vertical, per a tindre les mans lliures per al seu treball. Un constructor d'instruments musicals, el vienés Cyrillus Demian ([[1772]]-[[1847]]), li va furtar esta idea primitiva, la va desenrollar i en l'any [[1829]] va construir el primer [[acordeó]].
Buschmann va perfeccionar la seua harmònica com a instrument musical en l'any [[1827]].
L’harmònica, és un dels instruments més venuts durant el [[sigle XX]] i és també el primer instrument en ser tocat en l'espai.
Cada quatre anys, en [[autumne]], se celebra una competició d'harmònica, la World Harmonica Festival, en Trossingen, [[Alemània]], sèu de l'empresa d'harmòniques Hohner. Ademés hi ha taller d'harmònica màster, que se celebra cada any.
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Instruments musicals]]
[[Categoria:Instruments musicals de vent]]