Canvis

== Descripció ==

== Descripció ==

El llibre és un poemari romàntic, sensual i eròtic, en pròlecs del noveliste, i també burgalés, Óscar Esquivias; del poeta andorrà Manel Gibert Vallès i del poeta, ensagiste i traductor portugués João Rasteiro, en representació dels tres estats ibèrics. L'epílec corre a càrrec de la rapsoda Susana Fumis. Tanca el llibre Juan Carlos Mestre, Premi Nacional de Poesia [[2009]]. Consta de 69 poesies, totes traduïdes als distints idiomes ibèrics (els oficials i aquells que sense alcançar l'oficialitat, tals com l'[[aragonés]] i l'asturlleonés, són reconeguts per la [[UNESCO]]). Aixina mateix, en el poemari també hi ha traduccions en occità-aranés per ser la llengua vernàcula del [[Vall d'Arán]], en anglés -llengua oficial en [[Gibraltar]]- i en romanó, esta última casi desapareguda entre els gitanos ibèrics en haver segut reemplaçada en el pas dels sigles per les llengües oficials. Crida l'atenció en el poemari la presència del [[murcià]], resultat llingüístic d'una [[koiné]] de llengües que varen conviure en les terres de [[Múrcia]] (encara que no està reconeguda ni goja de protecció institucional, és numerosa la lliteratura en [[murcià]]), i de varis traductors en ladí o [[sefardí]], en homenage als 90.000 sefardís que pese a viure en la diàspora fa més de 500 anys, conserven esta llengua d'orige castellana.

El llibre és un poemari romàntic, sensual i eròtic, en pròlecs del noveliste, i també burgalés, Óscar Esquivias; del poeta andorrà Manel Gibert Vallès i del poeta, ensagiste i traductor portugués João Rasteiro, en representació dels tres estats ibèrics. L'epílec corre a càrrec de la rapsoda Susana Fumis. Tanca el llibre Juan Carlos Mestre, Premi Nacional de Poesia [[2009]]. Consta de 69 poesies, totes traduïdes als distints idiomes ibèrics (els oficials i aquells que sense alcançar l'oficialitat, tals com l'[[aragonés]] i l'asturlleonés, són reconeguts per la [[UNESCO]]). Aixina mateix, en el poemari també hi ha traduccions en occità-aranés per ser la llengua vernàcula del [[Vall d'Aran]], en anglés -llengua oficial en [[Gibraltar]]- i en romanó, esta última casi desapareguda entre els gitanos ibèrics en haver segut reemplaçada en el pas dels sigles per les llengües oficials. Crida l'atenció en el poemari la presència del [[murcià]], resultat llingüístic d'una [[koiné]] de llengües que varen conviure en les terres de [[Múrcia]] (encara que no està reconeguda ni goja de protecció institucional, és numerosa la lliteratura en [[murcià]]), i de varis traductors en ladí o [[sefardí]], en homenage als 90.000 sefardís que pese a viure en la diàspora fa més de 500 anys, conserven esta llengua d'orige castellana.

El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en [[llengua valenciana]].

El llibre també ha contat en la colaboració i participació de persones d'entitats culturals valencianes en els poemes en [[llengua valenciana]].