Canvis

[[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]

[[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels normants en el [[sigle XII]].]]

Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen escomençar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].

De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>

De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>